Milers de persones han tornat a col·lapsar la ciutat de Barcelona en una tarda amb un temps benigne per passejar per la ciutat i cridar "llibertat presos polítics", el lema més corejat pels manifestants. La majoria, amb el llaç groc a la solapa de les xaquetes.

Aquest cop s'ha estrenat un nou espai per protestar. L'ANC i Òmnium han abandonat el ja tradicional passeig de Gràcia i s'han traslladat al carrer de la Marina, que va des de la platja a la falda dels turons. Una via que neix en les emblemàtiques torres bessones, que marquen l'sky line de Barcelona des dels Jocs Olímpics. Un carrer de poc més tres quilòmetres de llarg, però bastant més estret que el passeig de Gràcia, que només fa 1,5 quilòmetres. Segons la Guàrdia Urbana, s'hi han concentrat unes 750.000 persones.

Però l'espai previst ha quedat col·lapsat. Una hora abans de l'hora prevista, els manifestants ja es trobaven concentrats al carrer, deixant un espai perquè les capçaleres, la dels familiars i la política, poguessin recórrer els escassos 500 metres fins a l'escenari, on hi havia música enllaunada (molt Lluís Llach, però també Raimon o Maria del Mar Bonet) i on s'han llegit els missatges dels empresonats i on els dirigents d'Òmnium i l'ANC, Marcel Mauri i Agustí Alcoberro, respectivament, han demanat la llibertat pels presidents de les seves associacions i pels exconsellers. La manifestació ha conclòs amb la interpretació de l'himne català, Els Segadors, ja un clàssic en tota concentració.

Òmnium i l'ANC ja treballen en l'organització d'una gran marxa a Brussel·les, aprofitant el pont de la Constitució. Pretenen portar la protesta davant de les institucions comunitàries el proper 7 de desembre.

Carrers paral·lels

A més del carrer de la Marina, hi havia molts manifestants que utilitzaven els carrers paral·lels de Sardenya i Lepant per circular, tant per incorporar-se a la marxa com per marxar-ne, doncs l'espai ha quedat totalment ple des del mar fins sobrepassada la Sagrada Família.

Encara que hi havia moltes estelades, eren moltes menys que en ocasions anteriors. Hi havia molta gent, parelles de totes les edats, algunes amb els fills petits que jugaven entre ells, i grups d'amics. La majoria, amb les mans a la butxaca o bé aixecant les banderoles que repartien voluntaris amb el lema "llibertat presos polítics". Molts joves. Però alguns d'aquests joves estaven estudiant aliens al que passava a escassos 100 metres a la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, bastant plena a l'hora de la manifestació. D'altra gent portava guardioles demanant diners per pagar les fiances. I alguns, posaven a disposició dels manifestants la possibilitat de signar a favor de la llista unitària que promou Carles Puigdemont i el PDCat, però que les altres formacions polítiques independentistes ja s'han desmarcat, si més no fins ara.

Els organitzadors de les marxes independentistes ja són tots uns professionals, doncs tenen les experiències forjades en els Onze de Setembre. A través de missatgeria instantània donen ordres que la gent compleix escrupolosament. Per exemple, quan ha sonat Els cant dels ocells de Pau Casals, els manifestants han fet l'espelma amb els llums dels mòbils, deixant una romàntica escena. 

I els qui també han fet un bon negoci han estat els bars dels voltants i els venedors ambulants de cerveses i de banderes. La gentada aprofitava per descansar a les terrasses i mirar a través de la televisió allò que des de dins mateix és difícil de veure.

Si més no, els dissabtes a la tarda "els catalans caminem" aprofitant les manifestacions.