Carles Puigdemont ha començat la campanya electoral pel 21D denunciant un cop d'Estat il·legal d'Espanya i, alhora, demanant la intervenció d'Europa en el conflicte encara que reconeix que una part de la UE empara a Espanya.

En una entrevista a Catalunya Ràdio des de Brussel·les, acompanyat dels quatre consellers que estan amb ell (Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig), Puigdemont manté que el seu cessament és "il·legal" i que l'aplicació de l'article 155 és un "cop d'Estat il·legal". Afirma que coneixia que "l'Estat preparava una repressió molt dura contra Catalunya" després de la proclamació de la república catalana. Aquest va ser el motiu per frenar l'aplicació de les mesures previstes en la llei de transitorietat aprovades en l'últim ple del Parlament i que una part del Govern cessat decidís marxar a Bèlgica.

La seva estada a Brussel·les la vincula a demanar la intervenció de les autoritats europees, però alhora, reconeix que una part de la Unió Europea "empara els abusos d'Espanya". Assegura que Mariano Rajoy ha dit a Europa que les seves mesures acabaran amb el problema català, "però nosaltres demostrarem que s'equivoca".

Puigdemont ha mantingut que "l'única manera que els catalans ens poguem mantenir en l'Estat és per obligació i al segle XXI un estat no es pot construir per obligació". Així mateix, ha vaticinat que "Espanya frena la democràcia per frenar la república".

Pel que fa la seva situació personal, Puigdemont que ha de declarar davant del jutge belga el 17 de novembre, ha manifestat que "si es concedeix l'extradició anirem a la presó", però ha alertat de que "això no acabarà res de res".

Internacionalització

El cessat president de la Generalitat explica que la seva estada a Brussel·les és per visibilitzat el que passa a Catalunya i conseguir que les decisions del govern espanyol arribin als tribunals internacionals. "Hem vingut al cor d'Europa i ens estem dirigint a un món que ens escolta", opina. D'aquesta manera ha deixat anar que "la nostra feina és reclamar l'atenció, doncs Europa no pot tenir presos polítics".

Per a ell, Catalunya ha donat massa oportunitas a Espanya, quan aquesta "només ens vols humiliar". Ha recordat que va intentar impedir l'article 155 convocant eleccions, però que l'Estat es va negar a acceptar les seves condicions, que eren alliberar Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i a retornar els policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya. En cap moment ha rememorat que Esquerra s'hi va negar amenaçant de trencar el Govern i que des del carrer se'l va pressionar perquè no convoqués les eleccions, malgrat el seu compromís amb Íñigo Urkullu, qui havia actuat de mitjancer. Per Puigdemont, com que l'Estat no va acceptar les seves condicions, "nosaltres vam apartar la idea de les eleccions".

Difícil una llista unitària

Ja en plena campanya a la recerca del vot independentista, ha manifestat que pot ser que encapçali la llista del seu partit, però que no pugui fer campanya. Ha tornat a reclamar una llista unitària (avui dimarts és l'últim dia per presentar coalicions) "amb tots els que defensem la democràcia" i ha afegit que "si no combatim junts la repressió pot guanyar l'estat opressor", fent una crida a l'ajuda de la ciutadania. El PDCat jan ha proclamat que Puigdemont serà el seu cap de llista amb poques esperances de reeditar el Junts pel Sí de setembre de 2015. ERC posa com a condició que també en formin part Catalunya En Comú Podem i la CUP, la qual cosa ja està descartada.

Puigdemont ha atacat al Partit Socialista per, segons ell, haver "enganyat" als catalans i s'ha referit a l'expresident José Montilla, qui aquests últims dies ha mantingut que eren Puigdemont i el seu govern els qui havien enganyat als catalans dient que la independència era possible quan tenien informes interns que qüestionaven la viabilitat de la independència.

Ha pronosticat que el govern que surti del 21D "es trobarà una situació d'emergència", per la qual cosa Puigdemont ha dit que "ara toca fer esforços i sacrificis".