Quin ha de ser l'encaix de Catalunya? Per Esquerra, JxCat i la CUP mantenen en els seus programes electorals que cal implementar la República votada el 27 d'octubre. El PP no dóna solucions per l’encaix de Catalunya a Espanya, mentre que Ciutadans assegura que si guanya el 21D aturarà el procés, però mantenint l’actual status quo. Per altra part, el Comuns proposen un referèndum pactat amb l’Estat per acabar en una república confederal i el PSC reivindica una Espanya federal, on es reconegui Catalunya com a nació.

Independentistes

En quant a JxCat, es proposa, si guanya, restaurar el president de Catalunya, Carles Puigdemont i restituir les institucions catalanes, el president i el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. A més, el partit de Carles Puigdemont pretén continuar, “d’acord amb el mandat democràtic del 27 de setembre i de l’1 d’octubre, la construcció de la República catalana”. Considera que “disposar d’un estat és l’únic instrument per millorar la cohesió social (protegir les persones), augmentar la prosperitat (protegir el territori, el medi i l’economia), i disposar d’un marc institucional òptim en benefici dels 7,5 milions de catalans". Finalment, es proposa el retorn dels “exiliats” i la llibertat dels polítics empresonats. En el seu pograma no diu res d'unilateralitat ni de negociació amb l'Estat.

L’altra formació independentista, ERC, diu que treballarà pel reconeixement del dret a l’autodeterminació exercit pel poble de Catalunya al referèndum de l’1 d’octubre. Exigeix l’alliberament dels empresonats, entre el que es troba el seu cap de llista, Oriol Junqueras.

Esquerra pretén impulsar un gran diàleg de país, que amb "vocació constituent i voluntat democràtica, eixampli encara més, per mitjà d’instruments i processos participatius de deliberació social, l’àmplia majoria ciutadana a favor de fer realitat la República Catalana". D’aquesta manera emplaça Espanya, i alhora les institucions europees, a “assolir una negociació a través de la qual, en peu d’igualtat i sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern, es faci possible l’accés de Catalunya a la plena independència i l’efectiva i pacífica articulació democràtica de la República Catalana”.

Per que fa a la CUP, la proclamació de la República el 27 d’octubre és un fet gràcies a “la mobilització popular, que va forçar a JxS a aprovar-la, però sense cap intenció de defensar-la ni desplegar-la”. “Cal ser conscients que l’autonomisme no té cap recorregut”, assegura el programa de la formació de Carles Riera. Pels cupaires, el bloc republicà “ha d’assumir que construir la República en aquest context passa per desenvolupar una estratègia que necessàriament combini la tasca institucional amb el poder popular, prenent la iniciativa política i desenvolupant una estratègia de resistència a les imposicions”.

Confederals i federals

EnComú-Podem ho té clar; cal un referèndum acordat, el qual suposaria un exercici efectiu del dret a decidir que permetria superar l’statu quo actual. Això sí, aquesta consulta hauria d’anar acompanyada d’un llei de claredat.

Per la formació de Xavier Domènech, el Parlament tindria l’encàrrec d’elaborar un text constituent, superant el marc estatutari, per definir tant el nou model de país com el nou marc de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Aquest nou Estat plurinacional, doncs, esdevindria un estat compartit per diferents nacions, les quals tindran dret a l’exercici de la seva sobirania. “La forma política que proposem per a l’Estat espanyol és la d’una república parlamentària federal, amb una relació de caràcter confederal respecte a Catalunya i les nacions que així ho decideixin”, assegura el programa electoral.

En quant al PSC, es reitera el compromís en defensar una “Espanya pluricultural i plurilingüe”.

“Volem una Catalunya amb el màxim nivell d’autogovern en el si d’una Espanya federal; volem continuar progressant dins d’Espanya i amb Espanya; volem impulsar el reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya, més autogovern i un finançament més just”, diu el programa del partit de Miquel Iceta.

El PSC pretén impulsar el desenvolupament de l’Estatut a partir de la resolució dels conflictes competencials pendents i la recuperació dels articles que van ser declarats inconstitucionals pel Tribunal Constitucional. Entre d’altres mesures, els socialistes catalans asseguren que treballaran per al reconeixement de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya: aprovació d’una llei de reconeixement de la pluralitat lingüística a Espanya, assegurar la presència de la llengua i la cultura catalanes i araneses a la UNESCO, resoldre les qüestions relatives a la memòria històrica com ara l’anul·lació radical i expressa del judici al president Lluís Companys”.

Autonomistes

Pel Partit Popular, ell és la millor garantia que Catalunya seguirà sent part d'Espanya i d'Europa. “Espanya és Catalunya i Catalunya és Espanya”, afirma en el seu programa. “Volem recuperar les institucions per als catalans, la normalitat democràtica i la tranquil·litat al carrer i a les famílies de Catalunya. És imperatiu que junts tornem a la seguretat i a la certesa, al respecte per l'altre, a la convivència en pau”, diu la formació liderada per Xavier Garcia Albiol.

Finalment, Ciutadans aposta per mantenir l’actual status autonòmic per “posar fi al procés separatista”, per la qual cosa proposa en el seu programa la recuperació de la “normalitat i l’autonomia de Catalunya”. El partit d’Inés Arrimadas es proposa treballar per “restablir la convivència de tots els catalans”.

Així mateix, Ciutadans assegura que Catalunya tornarà a participar en tots els òrgans de cooperació de l’Estat i amb les comunitats autònomes, alhora que defensarà el “diàleg, la negociació i el consens com a vies per emparar els interessos i les reivindicacions legítimes de tots els catalans”.