L’efecte d’una hipotètica convocatòria d’eleccions per part del president de la Generalitat com a antídot de l’entrada en vigor de l’article 155 divideix el front constitucionalista en les vigílies de la doble jornada parlamentària de dijous i divendres al Senat i al Parlament de Catalunya. Els socialistes estan entestats a jugar aquesta carta fins el darrer minut, en entendre que unes eleccions catalanes legals, això vol dir, a l’empara de l’Estatut i de la legislació electoral vigent, haurien de permetre al Senat la suspensió de la tramitació del temible 155. I a ells, respirar tranquils. 

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i la portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, varen apostar clarament per aquesta solució. “Si ha eleccions, no tindria raó de ser el 155”, va afirmar Robles. Els socialistes catalans s’han mostrat especialment actius en aquests darrers dies en intentar convèncer al president Puigdemont de la conveniència d’optar per la sortida electoral per evitar una intervenció del govern català, les conseqüències de la qual podrien ser letals per l’autonomia catalana i també pel propi PSC si no té altra remei que donar suport al 155, seguint els acords del PSOE amb el PP.

El partit de Mariano Rajoy no sembla disposat a aturar la destitució del govern català de cap manera, excepte en cas de rendició total de Carles Puigdemont, a qui Rafael Hernando, portaveu del PP, exigeix també que “demani perdó als espanyols”. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va tallar d’arrel les especulacions sobre un possible efecte paralitzador de les suposades eleccions convocades abans del ple del Senat. El PP assumirà les nombroses incògnites existents respecte de l’aplicació del 155 i les previsibles dificultats que es poden plantejar en relació als funcionaris de l’administració catalana, ateses les crides a la desobediència efectuades des del mateix govern a través del conseller Romeva. Fins i tot, comença a insinuar un allargament del període de vigència de la intervenció. 

Les úniques eleccions acceptades a dia d’avui pel govern de Rajoy són les que haurà de convocar ell mateix abans d’acabar els efectes del 155, justament un dels aspectes més controvertits del pla, segons diversos constitucionalistes. L’objectiu formal de la intervenció és el de retornar el govern de la Generalitat al marc constitucional, objectiu que serà efectiu, teòricament, el mateix dissabte, tant bon punt sigui substituït l’executiu de Puigdemont, un cop suspeses pel Tribunal Constitucional les lleis del Referèndum i la de Transitorietat. Aleshores, a què es dedicaran els responsables de l’administració autonòmica nomenats per l’estat en els sis mesos següents? 

La resposta intuïtiva és: a preparar les eleccions autonòmiques corresponents al final del període d’intervenció. Un intent de canviar la correlació de forces al Parlament. Tanmateix, fer perdre el sòlid suport electoral del que gaudeix l’independentisme podria ser una mica més complex del que a priori pot semblar des de Madrid. Fins i tot, s’hauria de considerar que l’aplicació del 155, la presència dels governants enviats per l’administració central i els conflictes previsibles de desobediència no facin més que incrementar el suport electoral del sobiranisme. 

Hi ha la creença al PP que l'estat podrà desmuntar durant l'aplicació del 155 el moviment independentista 

Cap expert electoral pot assegurar al PP que en sis mesos aconseguiran modificar l’opinió dels dos milions de votants independentistes, convencent-los amb bones paraules, amb aparença de normalitat i amb algun retorn d’empreses de la conveniència de votar d’altres ofertes més moderades. La modificació substancial del mapa parlamentari català no deu ser l’objectiu prioritari, doncs, al menys de forma directa. Més versemblant seria la suposició d’algunes fonts que apunten a la creença del dirigents populars de poder desmuntar financerament i orgànicament al moviment independentista a partir de la documentació existent a l’administració catalana i a tots els organismes que pengen d’aquesta. Com a conseqüència de les troballes, imaginen, la justícia i la policia afebliran les vies logístiques i, finalment, això podria tenir alguna concreció negativa en la campanya electoral.

Aquesta mena de conte de la lletera en versió d’intervenció institucional pura i dura o sortida electoral preventiva depèn de totes maneres de la decisió del president Puigdemont. Hores d’ara, es desconeix quina serà l’opció triada; només se sap que segueixen els rumors de consellers disposats a sortir de l’executiu abans no es proclami la república catalana i es te constància pública de la pressió exercida per la CUP i ERC per aconseguir justament tot el contrari, una DUI en tota regla.

Els escenaris generals previsibles són tres: eleccions, proclamació votada pel Parlament amb inici de la creació de l’estat o DUI retòrica seguida d’una crida a la resistència política i cívica al 155, cadascun d’ells amb algunes variants combinatòries, com ara DUI soft (verbalitzada pel president però no votada) amb eleccions plebiscitàries. El més respectuós amb la tradició victimista pròpia de la política nacionalista seria el de la declaració formal feta pel president seguida d’una crida a la defensa de les institucions històriques del país, tot esperant les eleccions imposades per l’estat quan aquest ho cregui oportú.