Les aigües baixen tèrboles en el món independentista. A hores d'ara hi ha dos postures: els qui pretenen la investidura de Carles Puigdemont, costi el que costi, i els que proposen una presidència virtual a Bèlgica per Puigdemont, però un president amb tots els poders que governi des de Barcelona.

Encara que els més propers a Puigdemont proposen dues alternatives, via skype o per persona interposada, tot sembla indicar que els informes jurídics tant dels lletrats del Parlament com els demanats per ERC, seran definitius: el candidat a president de la Generalitat ha de fer el discurs in situ, o sigui present a la Cambra, doncs el candidat ha de sotmetre a debat del Parlament el seu programa de govern i ho ha de fer "davant" dels diputats. Això és el que disposa tant l'Estatut com la Llei del President de la Generalitat, aquesta última aprovada l'any 2008, que en el seu article 4.3 diu: "El candidat o candidata proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra".

Fins i tot Oriol Junqueras, en la seva petició de trasllat a una presó catalana per anar al Parlament el dia 17 i successius, argumenta que l'article 4.1 del reglament del Parlament diu que els diputats han d'assistir a la Cambra  doncs són insubstituïbles i el seu vot no és delegable. Exactament, aquest article diu que "els diputats tenen el dret d’assistir a totes les sessions del Parlament i el deure d’assistir als debats i a les votacions del Ple". Aquesta posició de Junqueras és contradictòria a la voluntat de Puigdemont de fer-se elegir a distància. 

Esquerra Republicana i el PDCat estan d'acord en què ara cal treballar des de la Generalitat "governant" en una legislatura de quatre anys, sense sotracs continus. El nou Govern de la Generalitat, que quan es constitueixi deixarà sense efecte l'article 155, legislarà complint la normativa de l'Estatut i la Constitució, abandonat la via unilateral de confrontació amb l'Estat. Aquest propòsit és clar per a eixamplar el vot independentista, que ara està en el 43%. L'opció és tenir quatre anys de tranquil·litat i no tornar a la via independentista fins que en unes eleccions no se superin, com a mínim, la meitat dels sufragis. "Tenim la majoria absoluta de diputats, però no de vots", afirmen ara les diverses fonts independentistes.

Tant des d'ERC com des del PDCat s'ha arribat a la conclusió que la via unilateral, que ara per ara només defensa la CUP (que pretén implementar ja la república votada l'octubre passat) i Puigdemont i els seus més fidels seguidors, no és convenient per Catalunya. Artur Mas, en el seu comiat com a president del PDCat va deixar anar que ell sempre ha posat primer Catalunya, en segon lloc el seu partit i ha deixat pel final les seves aspiracions personals. Encara que va dir que no era un consell per Puigdemont, indirectament estava assenyalant que Puigdemont hauria de fer un pas al costat com va fer ell fa dos anys i obrir la porta a noves persones.

Precisament avui, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart declaren davant del Suprem que abandonen la via unilateral i reconeixen l'Estat de dret. Aquestes declaracions serien un aspecte més dels canvis dins del moviment independentista. Amb Jordi Sànchez lliure, podria ser un dels candidats a assumir la presidència de la Generalitat enlloc de Puigdemont.

Per altra part, Carme Forcadell ha comunicat públicament una cosa que feia dies que se sabia: no continuarà com a presidenta del Parlament, la qual cosa obre la negociació dins d'ERC, el seu partit. De moment, Ernest Maragall, que serà el president de la mesa d'edat en la constitució de la Cambra, sembla que s'hauria ofert, però el seu perfil no està massa ben vist per diferents sectors interns. Això sí, hauria assegurat que si fos president del Parlament seguiria les indicacions dels lletrats i no forçaria les interpretacions del reglament.

Segueix la instrucció judicial

Mentre l'acció política va per una banda, l'acció judicial treballa de forma paral·lela. Avui mateix s'ha sabut que el jutge del Tribunal Pablo Llarena ha citat com a testimonis al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, encarregat de la coordinació policial davant de l'1 d'octubre, així com dels exconsellers Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, així com la de l'exdirector general de la Policia Albert Batlle. Tots ells van dimitir abans de l'1 d'octubre disconformes amb la forma de fer la consulta.

Així mateix, el magistrat Llarena vol saber on han anat a parar els diners d'unes transferències de la Generalitat a un compte del BBVA a Brussel·les i una transferència a la delegació de la Generalitat a Croàcia. Finalment, Llarena ha demanat al jutjat 13 de Barcelona una còpia de l'agenda incautada a Josep Maria Jové.