A la casella de sortida. En el cas que el Govern espanyol de Mariano Rajoy s'avingués a negociar un pacte fiscal per Catalunya, diferent del sistema comú i similar al concert basc, ens trobaríem en una situació similar a la de 2012. Això sí. En el cas que això passés, probablement caldria reformar la Constitució.

El diari britànic The Guardian afirma que diferents fonts governamentals espanyoles asseguren que Rajoy estaria disposat a parlar de concedir a Catalunya un règim especial de finançament. El portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, ho ha negat dient que a hores d'ara el que hi ha és la negociació per a modificar l'actual sistema de finançament de les comunitats autònomes.

Tampoc s'ho creuen els portaveus d'ERC, En Comú i PDCat. Per Tardà (Esquerra), l'oferta no arribarà mai i si ho fa, a Esquerra ja no els val. Domènech (En Comú), per la seva part, veuria bé que es fes l'oferta, però retreu que ja s'hagués pogut fer abans. Finalment, Campuzano (PDCat) ha explicat que a ell li sembla que Rajoy només planteja la reforma del sistema comú i que en cap cas planteja un concert per a Catalunya. Catalunya no forma part de la taula negociadora.

Però el que és evident és que un moment o altre Rajoy haurà d'oferir alguna cosa als catalans. Ara, ell és el president de la Generalitat en aplicació de l'article 155 i ha convocat unes eleccions pel 21 de desembre. Totes les enquestes estimen que el nou Parlament pot quedar amb una representació molt similar a com fins ara: una meitat independentista i l'altra no, més o menys. Diversos actors del sector econòmic català ja fa temps que esperen que Rajoy faci una oferta prou atractiva i positiva, no sols l'aplicació de la llei com ha fet fins ara. 

El PSC proposa la hisenda federal

Qui ja s'ha avançat ha estat el PSC. La seva fins ara portaveu parlamentària i número dos de Miquel Iceta, Eva Granados, ja ha presentat el programa electoral, per cert el primer i únic partit que fins ara ho ha fet. En el programa dels socialistes catalans es proposa la hisenda federal, la qual cosa vol dir un pacte fiscal federal que garanteixi l'increment de recursos per a les competències pròpies de la Generalitat i que es basi en el concepte d'ordinalitat. Això últim vol dir que la comunitat que recapta més no sigui penalitzada a l'hora de la solidaritat. Encara que no és el concert, és un pas endavant i s'hi assembla.

El finançament és un afer que afecta a totes les comunitats. Dissabte passat València va viure una manifestació multitudinària reclamant un millor finançament. Mentre, s'ha conegut que el PNB veurà com aquesta setmana es valida en el Congrés el nou cupo gràcies als vots de gairebé totes les forces polítiques, a excepció de Ciudadanos i Compromís.

El cupo és la quantitat que el País Basc paga a l'Estat en concepte dels serveis que l'Estat li presta. En cada negociació la quantitat és menor, segons expliquen diversos especialistes. Tant el País Basc com Navarra tenen el concert econòmic, tal i com està previst a la Constitució a la disposició addicional primera. Així, ells recapten els impostos i paguen a l'Estat un cupo pels serveis que aquest presta al territori. El PP està pendent del PNB per aprovar els pressupostos espanyols. Els nacionalistes bascos estarien disposats sempre i quan abans el Congrés doni llum verda al nou cupo.

Catalunya no va voler aquest sistema quan es discutia la Constitució durant la Transició. Va ser el propi Jordi Pujol qui es va negar, quan Miquel Roca ja ho havia pactat amb el govern espanyol. Llavors, només es va quedar defensant-ho Esquerra Republicana.

El concert econòmic va tornar a ressorgir el 2012 quan Artur Mas, llavors president de la Generalitat, va fer aquesta proposta el setembre d'aquell any. Fins i tot va anar a La Moncloa per plantejar-ho a Rajoy el 20 de setembre, qui es va negar en rodó en negociar el concert econòmic per a Catalunya. Aquella negativa va servir a Mas per convocar unes eleccions pensant que arrasaria amb una majoria absoluta, tal i com li deien unes enquestes internes. CiU va perdre 12 escons. Aquells dies l'ANC i Òmnium ja movien els fils i a la tornada de Mas de Madrid va ser rebut a la plaça Sant Jaume com un heroi amb crits d'independència.

La proposta de Mas a Rajoy va ser feta en plena crisi econòmica i quan tots dos governs, tant el de Rajoy com el de Mas, aplicaven dures retallades en els serveis i es donaven suport mutu al Congrés i al Parlament.