Les eleccions autonòmiques a Catalunya semblen la solució més plausible, almenys la que està cobrant major força, davant el desafiament sobiranista. Mariano Rajoy va convocar el Consell de Ministres dissabte 21 d'octubre per acordar els passos del 155, i els comicis sobrevolen Moncloa des de fa dies. L'aliat per antonomàsia del Partit Popular, Ciutadans, pressiona perquè el Govern utilitzi l'article més famós de la Constitució per convocar eleccions, i l'exministra Carmen Calvo (PSOE), va anunciar en Els Desdejunis de TVE que els socialistes han pactat amb l'Executiu la celebració d'eleccions autonòmiques el proper mes de gener. Però igual que Roma, tots els camins condueixen a un nou escenari electoral. Com afronta el bloc independentista el nou calze?
Esquerra Republicana de Catalunya i PDeCat (l'antiga Convergència) conformen l'actual Govern sota el paragüies de Junts pel Sí, recolzats pels antisistema de la CUP. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és la que marca els temps al carrer i té major capacitat de mobilització social. Anna Gabriel, diputada en el Parlament i un dels rostres cupaires, ja va mostrar el seu descontentament quan Carles Puigdemont va aparcar la declaració unilateral d'independència a canvi de negociació i mediació internacional. La CUP pressiona al president perquè proclami la DUI ipso facto, i no entendrien un altre escenari, fins al punt que es plantegen no presentar-se a les autonòmiques en cas de celebrar-se a propòsit del 155. El diputat Benet Salellas així ho va anunciar a TV3: “Farem el que demani el país. És difícil fer eleccions després de proclamar la República perquè primer s'ha de consolidar”.
Junqueras, beneficiat
El més beneficiat seria ERC. Segons assenyalen les enquestes d'intenció de vot, Esquerra arrasaria, erigint-se com la primera força del Parlament, mentre que el PDeCat s'enfonsaria. Fonts d'ERC asseguren a ELPLURAL.COM que han analitzat alguns estudis demoscòpics amb un grau de rigor considerable i, en efecte, els resultats serien notables mentre els seus socis (amb el que conformen la confluència Junts pel Sí) es desplomen.
Les mateixes fonts assenyalen que hi ha sectors moderats dins d'Esquerra que advoquen per unes eleccions, no obstant això, assenyalen l'existència d'una dificultat. La construcció retòrica en campanya serà complicada perquè caldria distanciar-se de Junts pel Sí, coalició electoral que molt difícilment repetirà.
I és que la confluència porta setmanes en discussió a causa de la gestió post 1-O. Sectors d'ERC asseguren estar descontents amb el president de la Generalitat perquè no ha sabut administrar les expectatives. Un exemple seria quan Puigdemont, en el qualificat com a ple independentista, es va dirigir a la Cambra catalana i, sabent que no declararia la independència, va generar unes expectatives inassumibles: persones a les portes del Parlament, pantalles gegants… En conseqüència, es va produir un sentiment de frustració en bona part de l'independentisme.
