Carles Puigdemont demana a Espanya, des de Brussel·les, seguretat jurídica i nega que s'hagi plantejat demanar asil al govern belga, doncs diu que està a la capital europea.
En una multitudinària compareixença davant de nombrosos mitjans de comunicació, Puigdemont intenta internacionalitzar el procés. Acompanyat de sis dels seus consellers, Joaquim Forn (Interior), Clara Ponsatí (Ensenyament), Toni Comín (Salut), Meritxell Borràs (Governació), Meritxell Serret (Agricultura) i Dolors Bassa (Treball), ha explicat que divendres al vespre, mentre Mariano Rajoy aplicava el 155, el Govern encara no cessat va decidir dividir-se en dues parts. Una d'elles es quedaria a Barcelona, mentre que l'altre viatjaria a Brussel·les, la seu comunitària, per a explicar la manca de garanties jurídiques i polítiques que, segons Puigdemont, hi ha a Catalunya. "Podem seguir fent la nostra feina des d'aquí", ha afirmat. Aquesta explicació contrasta amb la sorpresa que va generar dins del seu propi partit, si més no en públic, quan es va conèixer dilluns al matí que estava a Brussel·les.
En francès, català i castellà, ha explicat que el Govern espanyol ha iniciat una ofensiva violenta des de l'1 d'octubre contra l'independentisme i que ell es va oferir a retirar la declaració d'independència si li donaven garanties de que no seria processat judicialment. Així, s'ha referit a la querella de la Fiscalia, que l'acusa de rebel·lió, sedició i malbaratament de cabadals, per la qual cosa li demanen penes de 30 anys de presó. Ha contraposat aquesta petició a què és la mateixa que per delictes de terrorisme. "Aquest Govern no vol fer la independència des de la violència". Precisament, el Tribunal Suprem ja ha acceptat la querella de la Fiscalia i ha citat a declarar la Mesa del Parlament els dies 2 i 3 de novembre.
D'aquesta manera, Puigdemont ha dit que per preservar la pau a Catalunya, ell i els altres consellers han decidit anar-se'n a Brussel·les i ha insinuat que ell no tornarà fins que no tingui les garanties jurídiques que no serà empresonat, encara que també ha assegurat que es presentaria davant de la justícia si se li garantia un judici just.
Acceptar els resultats electorals
A més, ha instat al PP a deixar ben clar si acceptarà o no els resultats de les eleccions del 21 de desembre. Per Puigdemont, cal anar a les eleccions per derrotar el 155. Des del seu partit, el PDCat ja han deixat clar que es presentaran a les eleccions i Santi Vila s'ha mostrat disposat a encapçalar la candidatura i a apostar per una independència ajustada a dret.
Puigdemont ha explicat el perquè dimarts 31 de novembre es trobava a Brussel·les i quines eren les quatre qüestions que l'havien portat a la capital comunitària: el desplaçament de mig govern a Brussel·les ha estat explicat per evidenciar la politització de la justícia espanyola, segons el seu punt de vista. En segon lloc, ha manifestat que els consellers desplaçats a Brussel·les "no escaparem" de l'acció de la justícia, però ha remarcat que "ens hi enfrontarem políticament". En tercer lloc, ha assegurat que faran tot el possible perquè el 155 no es porti a la pràctica i ha assenyalt que el poble que va saber defensar els col·legis electorals l'1 d'octubre "sabrà defensar les institucions". Finalment, ha afirmat que "entomem les eleccions" i ha instat a anat a votar massivament a favor de la independència. "Votant es resolen els problemes, no empresonant polítics, ciutadans compromesos o violentant funcionaris", ha afirmat Puigdemont.
Ha recordat que el programa electoral de Junts pel sí de setembre de 2015 deia que la legislatura s'acabaria amb la declaració d'independència, la qual cosa ha complert i que no va ser impugnada per cap autoritat. Això sí, ha reiterat manta vegades la seva exigència al Govern espanyol a dir si acceptarà o no els resultats del 21 de desembre i ha aprofitat per demanar el suport de la comunitat internacional front a la violència a Catalunya, exercida per l'Estat.
Ha negat que pretengui demanar asil polític a Bèlgica, doncs segons Puigdemont la seva presència, i la dels consellers que l'acompanyen, es deu a què Brussel·les és la capital comunitària. No tornarà a Barcelona, en principi, fins que se li garanteixi un judici just, ja que creu que a Brussel·les està més segur.
Seguint amb el relat, els consellers que romanen a Barcelona s'han fotografiat a migdia, després de la compareixença de Puigdemont. En un despatx amb les banderes catalana i europea, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carles Mundó i el vicepresident Oriol Junqueras s'han reunit en una sala del Parlament.
Reaccions
Per altra part, des del PSC, la viceprimera secretària i alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín, ha afirmat que Puigdemont "no accepta la realitat", mentre que Xavier Garcia Albiol, el líder del PP català, ha assegurat que, en contra del que diu Puigdemont, "ningú és perseguit per les seves idees" i ha mantingut que el PP acceptarà els resultats electorals. Finalment, Xavier Doménech (Comú) ha posat sobre la taula l'abisme entre els discursos de Puigdemont amb Santi Vila i Oriol Junqueras.
