Miquel Iceta busca un difícil equilibri entre el centre i l'esquerra catalanista no independentista. Pel PSC, aquestes eleccions del 21D han de representar la consolidació d'un projecte que va començar a gestar-se després del trencament intern amb l'arribada d'Iceta a la primera secretaria.
Els estrategues socialistes estan convençuts que aquest cop tornarà a quedar polaritzada la campanya amb l'independentisme, però alhora consideren que hi ha uns milers de votants catalanistes decebuts amb la deriva unilateral, amb la qual no estan d'acord.
La primera mesura que va prendre el PSC, fins i tot a desgrat de nombrosos militants, va ser l'acord electoral amb Units per Avançar, la nova marca de les restes de l'extinta UDC. Per això es justifica el fitxatge de Ramon Espadaler com a número tres. Amb la incorporació dels democristians catalanistes s'obre l'oferta al catalanisme de centre, que a les eleccions de 2015 va obtenir poc més de 100.000 vots. I, a més, hi ha un vot clàssic convergent, el del peix al cove, el que es pensava que mai no s'arribaria tant lluny i que l'estratègia a favor de la independència era per negociar un pacte fiscal i més autonomia política, però no pas per trencar de forma unilateral. Aquest és un vot que també s'hauria quedat sense opció electoral si el PSC no els oferia el refugi de les seves sigles. Per això, Josep Antoni Duran Lleida, per exemple, ha resorgit del retir polític per proclamar que ell aquest cop votarà al PSC.
Suports a Iceta durant la campanya
Durant la campanya s'espera algun altre pronunciament a favor de la llista del PSC amb Iceta d'antics convergents que no s'han convertit a l'independentisme, així com personatges de la burgesia catalana, espantats amb la deriva sobiranista i que estan en desacord amb els postulats defensats aferrisadament tant pel PP com per Ciutadans.
Sent el PSC el cente d'aquesta equació, Iceta s'ha volgut obrir també a federalistes d'esquerra, amb la incorporació de Carlos Jiménez Villarejo com a darrer per la Barcelona, però amb la inclusió de Bea Silva com a número quatre. Tots dos provenen d'una cultura situada a l'esquerra del PSC. Però no sols s'ha pensat en aquet àmbit, perquè també fa una picada d'ullet al sindicalisme amb una àmplia trajectòria tant a UGT com a CCOO. els dos grans sindicats de classe. Amb aquest segment s'espera atraure descontents de la política seguida per Ada Colau i els Comuns, que releguen els dirigents d'Iniciativa a llocs molt més endarrerits del que potser els correspondria. Per exemple, Marta Ribas, coordinadora d'ICV és la número quatrte per Barcelona, tenint per davant els tres proposats per Podem-En Comú, la qual cosa no ha sentat gens bé a un ampli sector de la militància d'Iniciativa.
Precisament, s'han conegut públicament el malestar intern pel trencament pel pacte a Barcelona i per la confecció de la llista electoral. El portaveu oficial d'Iniciativa, Treball, ha publicat un duríssim article d'Andreu Mayayo, tal i com publicava ELPLURAL.CAT posant en dubte la política seguida per Ada Colau i Xavier Domènech. Des del PSC s'han rebut missatges privats de sindicalistes en els que se'ls mostra ple suport per la candidatura d'Iceta, doncs hi ha indignació pel mal tracte que Colau i els seus presten al món del treball organitzat en el sindicalisme i el coqueteig constant de Colau i els seus amb l'independentisme.
Així mateix, aquest cop es considera que Ciutadans ja no pot arrebassar més vot al PSC, doncs ja ho ha fet i el creixement del partit d'Albert Rivera i Inés Arrimadas pot venir per la seva dreta, concretament pel PP, ja que ells dos es barallaran per mantenir el vot unionista.
Fins i tot el nou escut de campanya del PP s'assembla al de Ciutadans, però obviant la bandera europea. Fins i tot des dels socialistes es creu que votants històrics que es van abstenir les últimes conteses o bé van optar per votar Ciutadans podrien tornar a les files dels socialistes catalans, consderant que les últimes desercions com l'alcalde Blanes són anecdòtiques i sense incidència real.
En la presentació de la llista electoral a Lleida, Iceta ha deixat clar que "amb nosaltres no es pot comptar per qualsevol cosa: no anirem amb els que ens ha portat al caire de l'abisme però tampoc farem política de fronts. La posició que estem presentant és la que aplega una majoria de la gent; a Catalunya hi ha hagut massa sectarisme".
