El magistrat del Suprem Pablo Llarena es prepara per assumir tota la causa judicial, la qual cosa podria representar un canvi en la situació dels exconsellers. Però aquest moviment no és l'únic. Per l'altra banda, s'ha començat a posar fre a la declaració unilateral d'independència, la qual cosa també representaria un canvi d'estratègia per part dels exconsellers detinguts.

De moment, el magistrat Llarena ha fet ja el primer pas perquè passi a la seva jurisdicció la querella presentada per la Fiscalia General per rebel·lió, sedició i malbaratament de cabdals i que es troba instruint-se a l'Audiència Nacional. De moment, la jutgessa Carmen Lamela ja ha demanat, com a pas previ, a les parts si hi estan d'acord. A més, el Suprem ja té a les seves mans tot el que afecta a la Mesa del Parlament, tant la querella pels mateixos delictes i totes les altres que fins ara s'investigaven en els jutjats de Barcelona, referits a Carme Forcadell i a la resta de membres de la Mesa de la Cambra.

Mentre l'aspecte judicial va camí d'unificar-se en una sola causa, la qual cosa podria portar a la sortida de la presó dels exconsellers, en l'àmbit polític se succeeixen moviments que no agraden als més radicals.

Els últims dies estem assistint com es punxa el globus independentista. Carles Puigdemont, des de Bèlgica, diu que poden haver d'altres vies diferents a la independència. Malgrat que els sectors hiperventilats de l'independentisme ràpidament hi posen sordina, hores després surten com un cor Toni Comí, Clara Ponsatí, Joan Tardà o Carles Campuzano dient que potser Catalunya no estava preparada per assumir la independència.

Des d'Esquerra, fins i tot el seu portaveu oficial, Sergi Sabrià, diu que no van mesurar prou bé la força de l'Estat. Vaja, que creien que es podria declarar la independència i ningú dels poders de l'Estat farien res. A hores d'ara ja són més de 2.500 empreses les que han decidit posar la seu social fora de Catalunya, i un miler d'aquestes ja hi tenen la seu fiscal també.

Tardà i Campuzano han coincidit en què a Catalunya "no hi ha prou majoria social que vulgui la independència". Precisament, aquesta era una de les crítiques que se'ls feia des de fora del món independentista. I també quan en els debats parlamentaris se'ls recordava que malgrat tenir la majoria absoluta de diputats representaven menys de la meitat dels votants de les eleccions de 2015, ells defensaven que tenien la majoria. Portser és que aplicaven malament l'ensenyança d'Antonio Gramsci: per guanyar la majoria política s'ha d'haver guanyat primer la majoria social. Però no per un vot, sinó per una àmplia majoria, sostenia Gramsci.

Iceta és l'ordre i el progés

Ara, tothom accepta anar a les eleccions del 21D, que han estat convocades per Rajoy perquè Puigdemont no es va atrevir a fer-ho al ser titllat de "traïdor" i no suportar la pressió del carrer. Com que ja estem en campanya electoral, encara que oficialment encara no ha començat i per la qual cosa no es pot demanar el vot explícitament, tots els partits es van posicionant. Miquel Iceta ha aprofitat la presentació del llibre Iceta. El estratega de Partido Socialista, (Ediciones B) del periodista Raúl Montilla per assegurar que els vots del PSC no serviran per fer president ni a Puigdemont ni a Junqueras. Així mateix, Iceta ha explicat a uns empresaris que la candidatura socialista representa "l'ordre i el progrés".

Precisament, Puigdemont serà el cap de llista de Junts per Catalunya, el nom que adoptarà el seu partit, el PDCat, en aquestes eleccions. Tot sembla indicar que cap dels dirigents orgànics de la formació estaran a la candidatura, encara que sí que en podrien formar part alcaldes com Neus Lloveras o Miquel Buch. El que ja és segur és que diputats de Junts pel Sí que van encapçalar les llistes de setembre de 2015 no hi seran presents. Per exemple, tant Lluís Llach com Germà Bel ja han expressat en públic que no hi seran.

Davant la negativa d'Esquerra de tornar a fer coalició amb la formació de Puigdemont, l'expresident aprofita la seva estada a Brussel·les, on està ben protegit, per anar rebent polítics catalans i concedint entrevistes. Mentre que el cap de setmana va estar acompanyat de la plana major del seu partit per perfilar l'estratègia electoral, aquests primers dies s'ha reunit amb representants de la CUP i amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Puigdemont vol assegurar-se que Esquerra no serà bel·ligerant amb ell i no hi haurà atacs entre les candidatures en la recerca del vot independentista, per la qual cosa buscaran la coordinació dels missatges electorals.

Per altra banda, el candidat de Colau i Pablo Iglesias, Xavier Domènech, centra els seus atacs a la línia de flotació del PSC, la formació amb la qual comparteix una part important de l'electorat i que en les darreres convocatòries electorals ha preferit l'opció podemita que la socialista. No obstant, mentre Domènech apunta a la deriva espanyolista d'Iceta, des dels partits més claraments unionistes, com Ciutadans i el PP, acusen Iceta de preparar un nou tripartit d'esquerres amb Domènech i Junqueras.