El president del IEA-Academia aranesa dera lengua occitana, Jusèp Loís Sans, afirma que la sentència del Tribunal Constitucional és "una patacada forta". El passat 8 de febrer, el TC va declarar constitucionalment nul·la la paraula 'preferent' de la Llei 35/2010 aprovada per el Parlament de Catalunya l’1 d’octubre de 2010.

Segons l'IEA, la llei catalana va corregir el desequilibri existent en l'ús de l'aranès i la utilització del català i el castellà en les institucions, en un territori, en què més del 50% dels seus habitants no tenen l'occità de la Vall d'Aran com a llengua d'origen. La preferència que aquesta Llei dóna a l'aranès és una ''consideració imprescindible per assegurar a aquesta llengua el seu paper de llengua de cohesió social i d'identificació territorial'', assegura Sans.

El president de l'Acadèmia aranesa alerta que "sense un tractament de preferència que compensi el desequilibri existent respecte les altres dues llengües oficials, l'aranès està amenaçat de ràpida desaparició". Sans reconeix que la llengua és ''viva'' gràcies al seguit de polítiques lingüístiques que s'han fet durant els darrers anys i ha animat a les institucions a seguir-les fent, ara més que mai.

Sans també recorda que aquesta sentència apareix en un moment de clar conflicte entre Catalunya i Espanya i afegeix que ''és molt fàcil'' encabir la sentència de TC respecte a l'aranès en aquest mateix conflicte.

Reaccions d’enuig

La Plataforma per la Llengua també ha valorat "negativament" la sentència del Tribunal Constitucional. El president de l’entitat, Òscar Escuder, afirma que "a l’Estat espanyol sembla que la diversitat lingüística li faci nosa". A més, afegeix que la Constitució obliga tots els ciutadans a saber la llengua espanyola, però que quan les administracions legislen per igualar la situació de les diverses llengües al castellà, "ràpidament s’ho carreguen".

La iniciativa de Cs

El president de l’entitat en favor del català també ha criticat la proposta de Ciutadans (Cs) d’eliminar el coneixement del català, el basc i el gallec com a requisit per a la funció pública allà on són llengües cooficials. Per Escuder, la iniciativa pretén que l’Estat "continuï discriminant ciutadans per raó de llengua".

"Els drets, en un estat democràtic del segle XXI, els tenim els ciutadans, i els funcionaris estan aquí per servir-nos i per fer-ho de la millor manera possible, i això és òbviament entenent com a mínim les dues llengües oficials aquí i a l’Aran les tres llengües oficials", conclou Escuder.