De ben jove Carles Puigdemont (Amer, 1962) ha somiat en una Catalunya independent. Amb prou feines tenia 16 anys que ja es va fer militant de les joventuts de Convergència i col·laborava activament amb l’organització de la Crida (com el seu actual número 2, Jordi Sánchez).

D’una família de pastissers, el jove Puigdemont estudia filologia catalana, carrera que no finalitza. Entra a treballar a El Punt com a corrector amb 20 anys i dins de la casa acaba fent de periodista. Disciplinat militant, seguidor de Jordi Pujol, tal i com ell mateix ha dit més d’un cop, el 2007.

Quan poca gent creia en internet ell ja n’era un avançat usuari, així com va ser un dels primers polítics en fer servir tuiter, xarxa que domina i té més de 612.000 seguidors. També li agrada la música i és el baix d’un grup de rock, els Zènit.

El 2007 fa el salt a la política institucional i és el cap de llista de CiU a Girona. No aconsegueix l’alcaldia, però des de l’oposició treballa per fer fora el PSC, un partit que el té obsessionat. El 2011 ho aconsegueix. Puigdemont és l’alcalde de Girona.

Set anys abans, s’ha casat amb la periodista Marcela Tupor, amb la qual té dues filles. Des que ell està a Brussel·les ella no se l’ha vist acompanyant-lo. En les eleccions de setembre de 2015, Puigdemont és el tercer a la llista de Junts pel Sí per Girona. Davant la negativa de la CUP d’investir Artur Mas, aquest proposa l’alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Ni ell mateix s’esperava arribar a la presidència de la Generalitat i els primers mesos diu que només és un parèntesi i que al final de la legislatura tornarà a Girona.

Encara que de petit somiava en ser astronauta, com molts nens, també somiava una Catalunya independent. Malgrat que el 26 d’octubre va estar a punt de convocar eleccions, ser qualificat de traïdor el va tirar enrere i va decidir proclamar la independència de Catalunya, encara que sense fer-ho oficial. Aquell cap de setmana va decidir deixar Girona i instal·lar-se a Brussel·les. Per més que hagués dit que no tornaria a presentar-se, decideix fer-ho, sense les sigles i en contra del seu partit, el PDCat, i crea una coalició, Junts per Catalunya, que lidera des de Brussel·les. Pretén tornar per tornar a ser investit president, però té pendent una declaració judicial davant del jutge Pablo Llarena.