L’Estat ha intervingut l’autogovern català, i de mentre, tot segueix igual: les polèmiques sobre la immersió lingüística (com sempre), que si una manifestació de metges en defensa dels drets lingüístics dels castellans a Palma (com sempre), que si proclames en defensa de la llengua per part del nacionalisme català (com sempre), etc. Tot exactament igual que fa 20 anys en època de Pujol, igual que fa 10 en època de Montilla, igual que fa 5 en època de Mas.

I de mentre, primer van retallar l’Estatut, després van intervenir els comptes de la Generalitat i, finalment, van intervenir tot l’autogovern.

I els nacionalistes catalans amoïnats per una casella a la preinscripció. Novament han caigut a la trampa de l’altre nacionalisme oblidant la realitat del món que els envolta, que és que el català ha demostrat, durant segles, que no necessita de l’autogovern per sobreviure i prosperar. Si algun element és veritablement sòlid de la nostra societat és precisament la llengua.

En canvi, per seguir fent polítiques de sanitat, d’educació, de seguretat o de benestar social, per això si que cal l’autogovern, si que cal la Generalitat.

En el fons a vegades sembla que el nacionalisme català mai l’ha volgut l’autogovern més enllà que per utilitzar-lo propagandísticament. Van ser les forces d’esquerres les que van fer tornar Tarradellas, i amb ell es va restaurar la Generalitat, van ser les forces d’esquerres les que van impulsar l’estatut de Sau, i van ser les forces d’esquerres les que van impulsar l’estatut de Miravet, precisament amb la missió de millorar els drets i els deures dels catalans, per aconseguir una societat més autogestionada, més lliure i més prospera. No calien tots aquests esforços per fer una política pamfletària i de proclames essencialistes. 

Ara novament haurem de sortir tots en defensa del català? No té més sentit que d’una vegada recuperem l’autogovern de totes i tots?

Ara és l’hora dels nacionalistes catalans de demostrar si realment volen o no l’autogovern, si tenen voluntat real de fer avançar aquest país o volen seguir amb el discurs estèril de denúncia vers l’altre nacionalisme sense voluntat real de canviar i millorar la nostra societat. 

Ara que és el moment que els nacionalistes catalans moguin fitxa, semblen encantats de tornar a polemitzar sobre el català i muntar un Correllengua en comptes de recuperar la Generalitat d’una vegada.

Estic absolutament convençut de que, de la mateixa manera que cal preservar el model d’immersió i evitar la doble escolarització, la fallida del nostre sistema educatiu no depèn de si, amb el govern intervingut, els del PP posen una casella o no en la preinscripció. Sortosament el nostre sistema és més fort que això. I en tot cas, quan tinguem l’autogovern, s’esmena aquesta errada i llestos. 

Però per fer-ho, cal l’autogovern, i qui té el deure polític d’entormar-ho, principalment PDCat i ERC, no mostren especial voluntat de fer-ho i estan més amoïnats per donar una sortida digna a l’expresident, que a donar un govern al poble. A Puigdemont molts esperen que sigui el candidat de les eleccions europees de 2019, així aconseguirà la pensió per poder seguir vivint allà per temps i temps.

Amb el què agradava als nacionalistes passar pantalles ben de presa fa uns mesos, ara, que toca de debò recuperar l’autogovern, els hi costa Déu i ajut passar d'aquesta pantalla.