El jutge Pablo Llarena ha decidit mantenir en presó preventiva al ex vicepresident Oriol Junqueras, al ex conseller d’Interior Joaquim Forn i als dirigents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament. La resta de consellers cessats podran sortir en llibertat sota fiança de 100.000 euros. La decisió apuntala la teoria de l’existència d’un nucli dur del Procés, els integrants dels qual reben un tractament judicial més sever que la resta dels investigats, atesa la seva suposada capacitat de reiteració delictiva i mobilització popular.

Tot plegat no fa sinó incrementar el clamor per la injustícia entre les files independentistes i les seves tres candidatures electorals, dues de les quals, ERC i JxC, arribaran als dia de les eleccions amb candidats empresonats. Ningú pot predir hores d’ara quins seran els efectes d’aquesta decisió en el futur electoral de les candidatures ni cap aspirant pot expressar sorpresa: és la conseqüència de la judicialització del conflicte i la certificació d’un innegable retrocés democràtics.

Els jutges no entenen d’ “efecte màrtir”, malgrat que tampoc els polítics es posen d’acord sobre el seus efectes reals en l’electorat. Les valoracions son contradictòries. Hi ha qui subratlla el factor sentimental positiu que pot desencadenar una onada d’indignació per l’empresonament dels dirigents i d’altres posen l’accent en la imatge de debilitat que confereix a l’alternativa independentista el fet de tenir el seus dos principals aspirants sense pràcticament cap possibilitat d’assumir el càrrec.

La llibertat de moviments de Carles Puigdemont  a Brussel·les mentre espera conèixer la decisió del jutge belga sobre el seu retorn o no a Madrid per comparèixer davant el tribunal Suprem es converteix en un fet diferencial de caràcter patriòtic respecte a la situació d’Oriol Junqueras. Caldrà veure si la fermesa exhibida pel candidat d’ERC es utilitzada en campanya pel seu partit, contraposant-la a la fugida del ex president amb la dignitat del seu ex vici president. Una lectura electoral comparant les actituds d’un i altra, obriria les portes a una campanya molt agre entre els dos antics socis de govern, d’efectes imprevisibles entre un electorat ja prou desenganyat i desorientat pel confús desenllaç del Procés i la incapacitat de renovar JxS.

En el camp dels contraris a la independència, la persistència de candidats empresonats i exiliats és una factor d’incomoditat democràtica, no tant pel desenvolupament de la campanya, sinó en la perspectiva d’una hipotètica deslegitimació dels resultats per part de les candidatures sobiranistes. Aquesta tendència ja s’havia expressat abans de la decisió del Suprem i ara, molt previsiblement, prendrà molta més volada, convertint la llibertat dels dirigents en el gran objectiu.