Barcelona = Catalunya va ser el títol del llibre que, com a llegat polític va publicar el 1910 Ildefons Sunyol, advocat, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat a inicis del segle XX.

El títol no és més que una provocació per posar damunt la taula un problema que ja aleshores s’apuntava i que, recentment, amb la nova marca Tabarnia, torna a estar damunt de la taula: la necessitat d’encaix de Catalunya amb la seva capital, o dit d’altra manera el divorci existent entre la capital i el país que ambiciona capitalitzar, tant a nivell de model de dimensió, de sociologia etc.

Des de temps enrere que ha existit una voluntat de les institucions catalanes i estatals de sotmetre la voluntat barcelonina, són molts els conflictes institucionals i els greuges generats des de les diferents institucions vers Barcelona. El bloqueig de la Generalitat al desplegament de la Corporació Metropolitana als vuitanta, el recel de l’administració Pujol amb els jocs olímpics i les dificultats per l’aprovació de la Carta Municipal els noranta, les dificultats per dur a bon port la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (que no va arribar fins el 2010), el greuge respecte de la representativitat electoral (encara no existeix llei electoral), la presència municipal en les grans infraestructures, port, aeroport i rodalies, i un munt d’etcèteres. Fins i tot els independentistes reneguen de l’Estatut de 2006, l’únic document que reconeix Barcelona com a capital de Catalunya.

Però totes aquestes situacions de bloqueig i conflicte institucional no són la font de cap conflicte, són en tot cas, la conseqüència de disparitat de models i de societat. Tot són símptomes d’una mateixa qüestió: la manca d’entesa entre la vida urbana i la vida a l’interior. 

Ara, amb el procés independentista el problema s’ha agreujat, i la divisió s’ha aprofundit i el bloc independentista hauria de posicionar-se clar i català quina capital vol pel nou país que afirma que vol crear. Els independentistes volen una capital dinàmica cosmopolita i oberta al món? O, ambicionen una capital d’aquestes boniques petites però que no hi passa mai res? (molt habituals a Europa) Pretenen, de debò, fer una guerra ideològica i conceptual al cosmopolitisme barceloní tal i com sembla fins ara?

Tabarnia no és altra cosa que el reflex, la resposta emmirallada que afirma de manera grotesca i còmica que Catalunya sense Barcelona és un territori buit, amb idioma i cultura però sense identitat.

Fer un país, fer estructures d’estat, vol dir també fer de la seva capital un referent de prosperitat i cosmopolitisme

Fer un país, fer estructures d’estat, vol dir també fer de la seva capital un referent de prosperitat i cosmopolitisme, fer de plataforma pel creixement de la capital i apostar per un diàleg sincer i franc entre ciutat i territori. Apostar per un nou encaix i desenvolupament territorial del model Barcelona arreu de l’Àrea Metropolitana.

Barcelona té problemes greus de dimensió, i si per alguns la llei de l’Àrea Metropolitana de 2010 era la fi i el tancament del debat metropolità, per molts catalans de la ciutat real de 3,5 milions d’habitants, l’aprovació d’aquella llei va ser l’inici precisament d’un nou camí de construcció i vertebració urbana i de país.

L’independentisme ha de reflexionar, no pot ni ha d’estroncar irresponsablement el cosmopolitisme de la capital, ja que avui n’és clarament hostil. I si ho fa, no només amenaça l’estil de vida urbà, amenaça tota l’estructura econòmica del país, amenaça l’ascensor social, l’accés a l’educació plural i al coneixement obert, destruiria la porta que connecta la nostra cultura a les cultures d’arreu, i crearia, en definitiva, tot tipus de pobresa, cultural però sobretot econòmica de la seva gent.

Tabarnia és un símptoma que cal tenir en compte, i Barcelona i Tarragona en són les solucions.