Tota una vida dedicada al PSC. Miquel Iceta (Barcelona, 1960) va començar ben aviat a militar en el socialisme, primer en el PSP de Tierno per, poc temps després entrar a les joventuts socialistes (JSC) acabades de crear i com estudiant universitari fer-se càrrec de la llavors potent Agrupació Socialista Universitària (ASU).
Provinent d’una família amb possibles econòmics, el jove Iceta compagina els estudis de química amb la militància política i comença a treballar fent papers, escrivint coses. Durant tota la seva carrera en la maquinària del PSC ha treballat per Joan Reventós, Raimon Obiols, Narcís Serra, Josep Borrell, Pasqual Maragall, José Montilla o Pere Navarro, però també per Manuela de Madre.
El primer càrrec institucional va ser el de regidor a Cornellà. Deixava la benestant Sant Just Desvern per anar a viure a una de les ciutats del cinturó roig de Barcelona, amb Montilla d’alcalde, qui el volia com a portaveu doncs era catalanoparlant.
Va deixar l’Ajuntament de Cornellà per anar a treballar amb Narcís Serra a La Moncloa. Fins i tot treballarà per Felipe González. Diputat al Congrés, deixa la Carrera de San Jerónimo per anar al Parlament. Un 12 d’octubre de 1999 passa a ser una data històrica per Iceta, doncs és el primer polític que amb tota naturalitat fa pública la seva condició sexual.
Quan Montilla dimiteix pels mals resultats a les eleccions de 2010, Iceta ja es planteja ser el primer secretari del PSC, però tothom aposta pel jove alcalde de Terrassa, Pere Navarro. El procés desborda el PSC, que pateix una forta crisi interna. Navarro no aguanta més la pressió i dimiteix. Encara que tot sembla indicar que l’elegida és Núria Parlon, aquesta es retira a l’últim minut. Iceta s’ofereix i el juliol de 2014 és elegit primer secretari. Ha arribat, finalment, l’hora. Encara que els resultats de 2015 són els pitjors del PSC, ningú reclama la seva dimissió. Iceta es proposa recuperar el PSC. Ara, el vent sembla bufar-li de cara.
