L’estratègia de criticar els pactes municipals pel simple fet de la seva mera existència no és altra cosa que una nova mostra d’odi. Els intents de torpedinar els pactes a Barcelona, Girona i Tarragona és política barroera i perillosa pel boc gros. I del Sr. Bosch a Barcelona, ja no em sorprèn gens, però del sr. Trias, tot un ex-alcalde, com diria la meva mares “tot un senyor de la política barcelonina” m’ha generat una profunda decepció.
I si volem eradicar l’odi, en primer lloc caldrà que els nostres líders socials i polítics siguin més responsables en el seu discurs i acció política.
En democràcia tota crítica és legítima, i en el debat establert amb les regles de la democràcia és pot dir tot.
Però a l'hora de construir una crítica aquesta pot ser de tres tipus: una crítica pel què diu algú, una crítica pel què fa algú i una crítica per ser algú.
Quan critiquem un dirigent, una institució o una organització pel simple fet de ser qui és, aleshores ratllem l’odi.
Si realment volem millors que la resta, comencem per nosaltres mateixos
Veiem moltes crítiques des dels sectors sobiranistes cap al PP, a Ciudadanos i al PSC i segur que se’n poden fer més, però quan aquestes crítiques giren al voltant del simple fet de “ser del PP”, “ser de ciudadanos” o “ser del PSC”, quan critiquem la mera existència de persones diferents, això és odi, i podríem trobar molts exemples al llarg de la nostra història d’injustícies, exclusions i discriminacions pel simple fet de “ser quelcom”: ser pobre, ser migrant, ser sefardita, ser homosexual.
De ben segur hi ha motius per ser crític amb tots els pactes de govern municipal d’arreu de Catalunya i el món, però criticar-los pel simple fet d’existir, sense criticar les actuacions, per la simple naturalesa de qui fa el pacte, sense aprofundir en el desenvolupament dels acords, ratlla l’odi.
I després ens preguntem, com pot ser possible que en una societat tant avançada com la catalana hi hagi odi? Probablement, la resposta la trobem en els lideratges polítics i socials de la mateixa societat. Si líders polítics i socials aposten estratègicament per criticar quelcom només per la seva naturalesa, pot ser rendible electoralment, però no ens exclamem aleshores del pou on estem posant el nostre país, mentre a la fractura social hi injectem odi a palades.
I no val l’excusa de que d’odi n’hi ha a ambdós costats, si realment volem ser millors que la resta, comencem per nosaltres mateixos.
