El 23 d’octubre de 1977, des del balcó del Palau de la Generalitat, Josep Tarradellas pronunciava la famosa frase “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”. Avui, 23 d’octubre de 2017 es compleixen 40 anys d’aquest moment històric.

40 anys després, estem vivint moments de gran transcendència política, econòmica i social. Després de 5 anys de procés sobiranista, que ha entrat a partir del 6 i 7 de setembre en una fase de radicalització i acceleració per aconseguir el seu objectiu, els únics resultats tangibles han estat una profunda divisió a la societat catalana, el trasllat de seus bancàries i empresarials fora de Catalunya i el rebuig europeu a una via unilateral i il·legal. 

Des del màxim respecte i el millor coneixement possible de la diversitat d’opinions expressades per la ciutadania, com a representant polític crec que una de les nostre principals obligacions és la de proporcionar solucions a les demandes ciutadanes. El govern de Catalunya, entestat en persistir en un procés que no compta amb el suport majoritari de la ciutadania, i el govern d’Espanya, entestat en negar un evident problema polític, ens han situat davant la pitjor i més greu crisi política de les darreres tres dècades.

L’independentisme està en el seu dret de voler aconseguir el seu objectiu, però no es pot acceptar que pel camí posi fora de la legalitat les institucions catalanes i es vulnerin els drets dels parlamentaris de l’oposició. I això va passar al parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre. Des de llavors, Catalunya viu en una situació excepcional des del punt de vista polític i parlamentari, i sembla instal·lada en un llimbs legal provocat per l’acció temerària de la majoria independentista.

"Poder negociar amb les institucions espanyoles una solució acordada que ens asseguri més autogovern, un millor finançament, un major protagonisme en la plítica espanyola i un mecanisme democràtic que ens permeti assegurar que el nou acord té un suport ciutadà suficient"

L’actual rumb de col·lisió ens porta a una situació inaudita i que mai pensaríem que veuríem, d’ençà que el pacte Suárez-Tarradellas, obrís la porta definitiva a la recuperació de l’autonomia de Catalunya restituint les seves institucions històriques. 5 presidents de Catalunya després, Carles Puigdemont té a les seves mans preservar el nostre autogovern i no aprofundir més en la divisió política i social.

Ho he dit reiteradament. Encara hi som a temps. Els socialistes catalans no volem la DUI ni l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Però sobretot volem la restitució immediata de les institucions catalanes, que passa pel retorn a la legalitat, la legitimitat i el marc de convivència que ens ha costat 40 anys construir.

Per Catalunya, pel seu autogovern, per la unitat civil del poble, per la nostra història, Carles Puigdemont ha d’aturar aquesta escalada i convocar d’immediat eleccions o demanar i oferir l’inici d’un diàleg polític a partir de la seva compareixença al Senat.

La societat catalana és plural, és emprenedora, és activa, és reivindicativa. I avui dia és una societat dividida per meitats amb respecte a la independència. Demano al president Puigdemont que, sense renunciar al seu objectiu polític legítim, que busqui assolir-lo mitjançant els mecanismes legals i de reforma previstos i sense aprofundir en la fractura de la societat catalana.

Sense que ningú hagi de renunciar a les seves idees, en benefici d’un bé superior, i atenent les especials circumstàncies actuals, cal que ens donem un temps per a poder parlar entre els catalans per assolir acords amplis, i també per poder negociar amb les institucions espanyoles una solució acordada que ens asseguri més autogovern, un millor finançament, un major protagonisme en la política espanyola i un mecanisme democràtic que ens permeti assegurar que el nou acord té un suport ciutadà suficient.