Uns dos milions de vots. Aquesta és la quantitat de sufragis independentistes que Esquerra i JxCat intenten atraure. Oriol Junqueras, des de la presó d'Estremera, i Carles Puigdemont des dels mitins per videoconferència, apel·len a aquest votant indepe. Per aquest motiu s'han obert les primeres esquerdes d'una, fins ara, falsa unitat d'acció.

No ha estat possible ni pactar uns punts programàtics conjunts, malgrat l'anunci de dies abans de que ja estava fet. Encara que ambdós demanen la llibertat dels empresonats, la fi de l'aplicació del 155 i el retorn a la Generalitat, cadascun hi posa la seva particularitat.

Així, quan ha arribat la campanya electoral cadascun ha triat el seu propi camí. Puigdemont no s'estalvia de demanar el vot independentista a la seva persona. Diu que si és guanyador podrà tornar a Catalunya. Sembla que oblidi que la seva llibertat depèn d'un jutge, el mateix que ara per ara manté en presó a Junqueras.

Reacció d'Esquerra

Per cert, Junqueras, a través d'un article a El Punt Avui, ha respost de forma indirecte a Puigdemont i ha demanat una gran mobilització de la ciutadania el 21D i s'ha mostrat convençut que una victòria independentista facilitarà la seva sortida de la presó. "Seré el que la ciutadania decideixi, conscient que si guanyem els ho posareu molt més difícil per mantenir-me tancat a la presó i impedir-me l'exercici d'uns drets –i responsabilitats, les que siguin- dels quals no he estat privat per cap sentència", diu Junqueras.

Des d'Esquerra s'han revoltat. Ha estat Carles Mundó, qui cada cop agafa més protagonisme en detriment de Marta Rovira, el que ha recordat que difícilment Puigdemont podrà exercir de president de la Generalitat des de Brussel·les. A ERC no els ha agradat l'ús de la manifestació del dia 7 a Brussel·les. Més que un acte unitari a favor de la llibertat dels presos va ser un acte d'adhesió a Puigdemont, qui es va passejar pels carrers saludant els milers de catalans, uns 45.000, que aprofitant el pont de la Constitució van viatjar a la capital belga.

Mentrestant ERC i JxCat es barallen per mantenir el vot indepe de 2015, la CUP, l'altra formació clarament sobiranista, exigeix que per continuar cal desobeir les lleis espanyoles i aplicar la nonata llei de transitorietat. Carles Riera, el cap de cartell cupaire, manté que "cal construir la república desobeint el 155 i aplicant la llei de transitorietat per generar les lleis i decrets que omplint la república social". Per la CUP, alhora de la desobediència, cal mantenir la mobilització popular i precisa que uns dels primers decrets serien "l'expropiació de pisos als bancs i la socialització dels sectors fonamentals de l'economia". La campanya de la CUP està centrada en marcar el seu perfil més social, doncs l'independentista ja el té per suposat.

No sols el món sobiranista està barallat durant la campanya. Cadascun cerca el blindatge dels seus votants i esgarrapar dels altres. Ciutadans s'ha proposat penetrar en el votant del PP, doncs el del PSC ja el va obtenir ara fa dos anys. Malgrat tot, tant Inés Arrimadas com Albert Rivera, gran protagonista de la campanya, no s'estalvien crítiques als socialistes, els seus principals adversaris. De moment, totes les enquestes donen que Ciutadans va per davant del PSC, però els últims sondejos també donen que la candidatura amb més creixement és el PSC de Miquel Iceta. Arrimadas i Rivera basen el seu discurs en què si la candidata és la presidenta s'haurà acabat el procés.

Polítiques progressistes

Els socialistes catalans, per la seva part, centren el seu discurs de la primera setmana en la recerca de la reconciliació entre els catalans i dels catalans amb els espanyols. A més, Iceta posa l'accent en les polítiques progressistes, com les que es van fer durant el tripartit dels presidents socialistes Pasqual Maragall i José Montilla. Aquest cap de setmana, Iceta ha tingut el suport de Pedro Sánchez, però també de Josep Borrell. Pel proper cap de setmana, l'últim de campanya, també està previst que Sánchez faci campanya amb Iceta. A més, el líder del PSC tindrà el suport de José Luis Rodríguez Zapatero en el mitin central de diumenge vinent al Fórum.

El candidat dels Comuns, Xavier Domènech, rep els atacs continus d'Arrimadas, la qual l'acusa de voler fer president a Junqueras. Possiblement Arrimadas recordi el sopar entre Junqueras i Pablo Iglesias, així com les últimes afirmacions de Joan Tardà, qui proposa en pacte amb els comuns. Malgrat tot, les relacions entre ERC i la coalició inspirada per Ada Colau no són massa fluïdes, a l'espera dels resultats electorals. Domènech, per la seva part, posa en valor les polítiques de Colau a l'Ajuntament de Barcelona i respon a Arrimadas que ella és la candidata de José María Aznar.

Finalment, el candidat de Mariano Rajoy, Xavier Garcia Albiol, busca el vot a l'àrea metropolitana de Barcelona i fia tota la seva campanya al bon govern de Rajoy, el polític menys valorat a Catalunya. Mentrestant, Albiol veu com Ciutadans li esgarrapa cada dia més vots.

Ara falta una setmana i dos debats, un a La Sexta i l'altre a TV3, a més de les entrevistes als mitjans audiovisuals dels caps de llista, seguint la normativa de la Junta Electoral. A JxCat ja se sap que Jordi Turull serà el substitut de Puigdemont. A ERC encara no han comunicat que acudirà als debats, si Marta Rovira, la número dos i designada successora pel propi Junqueras, o bé Carles Mundó. En el primer debat a TVE va ser el candidat Roger Torrent qui va seure a la cadira de Junqueras.