Ernest Maragall opta a la presidència del Parlament. Ja serà ell mateix qui presidirà la sessió constitutiva el dimecres dia 17 com a diputat de més edat. Però Ernest Maragall s'hauria ofert a ser el relleu de Carme Forcadell.

De moment, ERC, el seu partit, encara no ha comunicat públicament qui es posarà al capdavant de la Cambra. Algunes fonts, també apunten a Raül Romeva, per més que l'exconseller és un dels imputats el Tribunal Suprem.

Tot sembla indicar que Maragall ha assegurat que si és el president del Parlament seguirà les instruccions dels lletrats de la Cambra i no forçarà el reglament, tal i com va passar la anterior legislatura.

Com a president de la Mesa d'edat, Maragall seguirà el protocol marcat per l'elecció de la nova Mesa. Segons l'acord entre ERC i JxCat, a Esquerra Republicana li corresponen dos llocs, un d'ells la presidència. Si no hi ha sorpreses, ERC tindrà la presidència i una secretaria, Ciutadans i JxCat tindrien cadascun una vicepresidència i una secretaria, mentre que l'últim lloc seria pel PSC. Així, quedarien fora de la Mesa els altres tres partits, Comú-Podem, CUP i PP, aquests dos darrers compartint grup mixt.

Ernest Maragall és nét del poeta Joan Maragall i germà de Pasqual Maragall. Va estudiar a l'escola Virtèlia, com molts joves de la postguerra de famílies benestants. Amb el seu germà Pasqual va participar en la lluita antifranquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creació el 1961.

Llicenciat en Econòmiques, des del 1958 i fins al 1970 va treballar en el camp de la publicitat i el màrqueting. Des del 1970 i fins al 1979 va desenvolupar tasques com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes del mateix Ajuntament. Més tard, va ser gerent de diferents organismes dependents de l'Ajuntament i va el responsable de la informatització de l'Ajuntament de Barcelona.

La carrera política va ser paral·lela a la del seu germà gran Pasqual, al qual sempre ha estat molt unit. Fins i tot els qui els coneixen bé han arribat a dir que el veritable Maragall és l'Ernest i no Pasqual. Va ser fundador del PSC, fruit de la confluència de les organitzacions socialistes. Malgrat la llarga militància socialista, no va ser regidor de la seva ciutat fins l'octubre de 1997 quan va ser nomenat regidor d'Hisenda i Funció Publica.

Va abandonar totes les seves responsabilitats municipals el 2003 per formar part de l'equip de col·laboradors que portarien Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat. Així, es convertí en secretari del Govern. Aquest càrrec el va exercir fins desembre de 2006, quan José Montilla el va nomenar conseller d'Educació. 

Dins del PSC va ocupar diversos càrrecs, tant al partit a la ciutat de Barcelona com a nivell de Catalunya. Davant la posició del PSC en el procés, Ernest Maragall va decidir abandonar el que havia estat el seu partit i crear-ne un de nou que recuperés l'esperit fundacional del PSC. Des de Nova Esquerra Catalana es va aliar electoralment amb Esquerra Republicana. Així, en les eleccions europees de 2014, va ser el número 2 i va anunciar que només estaria uns mesos al Parlament Europeu i que es retiraria de la política. Malgrat tot, ha estat el número 13 a la llista d'ERC el 21D. El seu petit partit ha quedat subsumit dins d'Esquerra i alguns dels seus companys van decidir no seguir la seva aventura.