El jove Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) volia ser economista, però després d’haver estudiar a l’Escola Italiana de Barcelona va entrar a fer econòmiques, perquè el primer curs no va anar massa bé. Les matemàtiques no eren el seu fort. Junqueras va canviar el seu destí: es va apuntar a història i es va especialitzar en història econòmica. Professor a la UAB, ha escrit nombrosos guions radiofònics i televisius tant d’història com d’humor.

Independentista, va crear també una web informativa, directe!cat, de la qual va ser director. Aquest portal ha rebut una bona quantitat de diners de la Generalitat en concepte de subvencions i publicitat.

Junqueras va ser un fitxatge d’ERC. Conegut per les seves aparicions en programes de caire històric a Catalunya Ràdio, va ser el cap de llista d’Esquerra, com a independent, a les eleccions europees de 2009. A Brussel·les va estar-s’hi tres anys, on va fer amistat amb José Manuel García-Margallo, llavors eurodiputat del PP.

La direcció d’ERC també el promou com a candidat a l’alcaldia de Sant Vicenç del Horts, una localitat del Baix Llobregat amb forta immigració. Gràcies a pactes postelectorals, Junqueras es converteix en alcalde el 2011, el mateix any que assumeix, ja com a militant d’ERC, la presidència del partit.

Diputat al Parlament des de 2012, el 2015 accepta a última hora i a contracor formar coalició amb Convergència i crear Junts pel Sí. Junqueras es veu relegat al cinquè lloc de la llista, però la promesa és que serà vicepresident i conseller d’Economia.

L’entrada i registre de la Guàrdia Civil al Departament el 20 de setembre, ordenada pel jutjat 13 de Barcelona, precipita l’acció judicial cap als seus principals col·laboradors.

Junqueras declara a l’Audiència Nacional el 2 de novembre i la jutge Carmen Lamela decreta presó incondicional. Setmanes després, la decisió és ratificada pel jutge Pablo Llarena del Suprem. Junqueras, que es va assabentar de la fugida de Puigdemont pels mitjans de comunicació, segueix a hores d’ara a la presó d’Estremera, malgrat que és el cap de cartell d’Esquerra.