A les espera de les interlocutòries corresponents, el jutge Pablo Llarena està finalitzant el seu rànquing judicial sobre el paper dels dirigents independentistes en els treballs preparatoris de la suposada rebel·lió de l'1-O i dies successius fins arribar a la declaració d'independència i als seus vuit segons de vida. En les dues compareixences d'aquest dilluns, Marta Rovira, secretària general d'ERC, ha sortit en llibertat sota fiança de 60.000 euros; mentre que Marta Pascal, coordinadora general del PDCat, ha quedat en llibertat amb càrrecs sense fiança.

Rovira i Pascal pertanyien segons els informes policials (basats en la llibreta de Josep Maria Jové) al mateix comitè estratègic del Procés, juntament amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Artur Mas, Neus Lloveras, Mireia Boya i Anna Gabriel, entre d'altres. A l'espera de les compareixences de Mas, Neus Lloveras i Gabriel, fins ara el jutge ha decretat de forma molt diferent cada cas. Junqueras i els dos Jordis han complert ja més de cent dies en presó preventiva, al costat de Joaquim Forn, exconseller d'Interior, mentre Rovira ha quedat en llibertat amb fiança i Pascal sense fiança igual que Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP. La situació de Rovira s'assembla a l'aplicada als membres de la Mesa del Parlament i els exconsellers que van acudir a declarar, malgrat aquests passessin uns dies a la presó.

A tots i totes se'ls suposa risc de reiteració delictiva, tot i estar tots i totes sense cap responsabilitat governamental a hores d'ara, algunes i alguns no la van tenir ni en el moment de materialitzar els suposats delictes, i altres ja no són ni tan sols diputats. A més, cada compareixent ha explicat a la seva manera els fets esdevinguts a Catalunya entre primers de setembre i finals d'octubre, subratllant la invisibilitat de la frontera entre el que és políticament simbòlic i que és políticament somiat. Tanmateix, ni els penediments aconsellats pels advocats ni els matisos constitucionalistes ni les ratificacions en la bondat d’allò decidit en aquelles dates semblen tenir relació directe amb la resolució aplicada pel Tribunal Suprem fins ara.

El jutge estaria fent doncs una primera classificació de responsabilitats entre els integrants del comitè central de l'intent de rebel·lió, segons va explicar José Maria Mena, exfiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a TV3; una rebel·lió que al seu judici no va existir, atès que no hi va haver cap violència al Procés que pogués justificar el tipus del delicte de rebel·lió, per aquest motiu en la seva opinió, els que són a la presó són "presos polítics".

El jutge Llarena, a més d’establir el rol i la rellevància de cada dirigent davant els suposats delictes, semblaria estar desmuntant el discurs oficial de l'independentisme segons el qual els acusats ho són pel sol fet de ser independentistes. En dictar mesures diferents per a cada un, sense tenir en compte, aparentment, les declaracions dels compareixents (que poden anar des de l'acceptació de la Constitució, a la negació de la via unilateral i d'oportunitat de l'1-O fins a la reafirmació de la proclamació de la independència), situa el focus en el grau de capacitat de cadascú per cometre o no els delictes que se'ls imputen, des la desobediència a la malversació i sedició fins arribar a la rebel·lió.

A Catalunya hi ha molts independentistes, 2.079.340 votants, milers de regidors, centenars d'alcaldes, 70 diputats, sense comptar els que ho van ser en l'última legislatura i ja no ho són, uns trenta exconsellers i dos expresidents d'aquesta etapa, 17 diputats al Congrés i 12 senadors. Feliçment, la immensa majoria no està ni investigada ni empresonada, ni ha hagut de fugir; encara que desgraciadament per a ells i les seves famílies 4 han estat declarats culpables pel 9-N, altres 20 estan encausats pel Procés, 4 segueixen en presó preventiva de manera incomprensible i altres 5 romanen a Brussel·les per evitar a la justícia. Més de 700 alcaldes havien de ser citats a declarar per la fiscalia pel seu suport a l'1-O, encara que de moment no han arribat a la quarantena els que ho han fet. L’exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, segueix a l'Audiència Nacional per diferents supòsits de sedició i el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona manté oberta la causa contra l'exjutge Santi Vidal i Carles Viver Pi-Sunyer.

Una panorama molt complex i injust que condicionarà la política catalana (i les relacions polítiques entre partits) durant anys, començant per la investidura del pròxim president de la Generalitat i la formació de govern. No obstant això, parlar com ho fa el discurs oficial de l'independentisme de persecució ideològica o negació de la llibertat d’expressió sembla difícil de sostenir, a dia d'avui. La magnitud de la judicialització de la política i els temors que es puguin albergar per a la bona salut de l'Estat de dret davant la creació d'una severa doctrina ad hoc per combatre l'intent frustrat de secessió són alarmes de futur.