Per què existeix la immersió lingüística a Catalunya? Per a això cal remuntar-se a la primera legislatura del Parlament, la que Jordi Pujol va presidir per vegada primera després de Franco.

Llavors, a principis dels anys vuitanta, la dreta catalana, com Pujol al capdavant, apostava per dues línies d'educació segons l'idioma: la catalana i la castellana. Però l'esquerra, amb el llavors poderós PSUC (els seus successors a Catalunya estan en Comú-Podem) i el PSC, (tenia una minoria que recolzava la doble línia) amb ERC d'aliat, van apostar per un model únic d'educació pública, en el qual el català seria la llengua vehicular. L'objectiu era no segregar dos comunidaes idiomàtiques. Marta Mata (pedagoga i ideòloga de la immersió) va defensar que no podia ser que en una escola hi hagués un partit de futbol entre nens de parla espanyola contra nens de parla catalana. Aquest símil va ser acceptat per Pujol i el seu partit, que apostava pel model basc de diferents línas educatives.

La UCD va estar, llavors, d'acord. En aquella legislatura el que després seria el PP no tenia representació a la cambra catalana. Així, va començar a caminar la immersió lingüística, malgrat crítiques a la dreta mediàtica i de petites associacions cíviques, llavors molt properes a la ultraderecha i de suport a la dictadura. Però el consens polític, sindical i social era majoritari.

Des de llavors, ciclícamente, el PP, sobretot quan s'acosten eleccions, utilitza la immersió com a arma electoral. A més, des de l'aparició de Ciutadans a l'espai polític que ha assumit la defensa del castellà com una de les seves armes, el PP ha d'aparentar major fermesa que l'expressada només en mítings, però mai en aportacions legislatuvas, en ser minoritària la seva opinió en aquest aspecte. Ara, el PP, acuitat per la sagnia de vots cap al partit d'Albert Rivera pretén tornar a alçar la bandera del bilingüisme i la defensa del castellà a Catalunya.

Com a exemple de la doble vara del partit Popular, a Galícia, on el PP ha governat la majoria d'anys, existeix certa immersió lingüística, sobretot en àrees rurals, on el gallec és l'idioma majoritari. No osbtante, des de l'arribada d'Alberto Núñez Feijoo a la presidència de la Xunta ha disminuït la presència de l'idioma gallec en totes les activitats culturals, així com en l'ensenyament, segons explica Luis Álvarez, responsable d'educació del PSG. Feijoo ha trencat amb el pla de normalització lingüístic de Manuel Fraga.