Oriol Junqueras ha entrat en acció des de la presó de Entremeras per pressionar obertament a Carles Puigdemont, qui des de Brussel·les, es resisteix a acceptar el que pel seu vicepresident és una obvietat: l'Estat no permetrà la investidura d'un diputat fugit. El líder d'ERC, en les seves declaracions a Tele 5, li assenyala el camí a seguir a Puigdemont afirmant la  predisposició a renunciar a la seva acta de diputat. "Sempre he estat disposat a totes les renúncies en benefici del projecte col·lectiu", assegura Junqueras.

Les declaracions del president d'ERC coincideixen amb una ofensiva generalitzada per reclamar la urgència de la formació d'un govern de la Generalitat per eludir el control de l'Estat exercit gràcies a l'article 155, deixant al marge la teoria legitimista de Puigdemont per impossible. Hi ha certa unanimitat en fixar com a prioritat la recuperació del govern català, des dels republicans a l'oposició parlamentària en el seu conjunt, inclosos els Comuns, passant per la patronal de Foment del Treball, la Cambra de Comerç de Barcelona o el Cercle d'Economia.

L'ANC es manifesta com l'únic suport a la investidura de Puigdemont defensada a capa i espasa per JxCat, exigint als diputats independentistes que corrin amb els riscos penals necessaris per a una proclamació presidencial en absència, negada pel Tribunal Constitucional. L'entitat anuncia una mobilització valent en favor d'aquesta investidura, cosa que no va fer per defensar la república, la proclamació de la qual ja nega fins i tot Carme Forcadell.

De moment, Junqueras ha evitat dirigir-se públicament i personalment a Puigdemont instant-lo a renunciar a les seves pretensions, una basa que probablement es guarda per a l'últim instant, si persisteix el grup parlamentari de JxCat en la seva negativa a acceptar la realitat assumida des de fa dies per ERC. El suggeriment de la candidatura de Marta Rovira a la investidura, una opció que ja es va formular a l'inici de la campanya electoral del 21D, més aviat sembla un moviment dirigit a impedir la candidatura de la legitimista Elsa Artadi, massa predisposada segons el parer dels republicans a acceptar una presidència sotmesa al criteri del president simbòlic de Brussel·les. També s'hauria d'interpretar com un gest de confiança cap Rovira, internament qüestionada per alguns dirigents pel seu feble lideratge en absència de Junqueras.

A falta de la interpel·lació patriòtica final a Puigdemont per part de Junqueras, el que sí està fent ERC, amb ocasió dels cent dies de presó preventiva del seu líder i de Joaquim Forn, és posar de manifest el contrast entre la responsabilitat assumida pels empresonats i la insensibilitat exhibida per l'expresident de la Generalitat davant aquesta injustícia. I ho fa d'una manera molt menys subtil de la feta servir fins ara, el que apunta a un proper desenllaç de la discrepància clamorosa entre uns i altres sobre el futur de Puigdemont i a l’existència d’un pla de pressió gradual dels republicans per obtenir la renúncia de Puigdemont sense caure en el camp de mines de les acusacions per traïció.

Després d'uns dies d'aparent aproximació per sortir de l’atzucac, partir d'una combinació de la simbologia i el pragmatisme, durant el cap de setmana, cada part ha retrocedit a les posicions inicials. JxCat insisteix en un Puigdemont president-president i ERC no vol córrer cap risc per fer feliç a Puigdemont. El distanciament de les forces independentistes s'ha vist subratllat per JxCat en presentar una proposició per modificar la llei de Presidència en el sentit de permetre una investidura en absència i corroborat per ERC negant de nou qualsevol possibilitat d'acceptar cap iniciativa que no respongui a un pacte global sense amenaces penals: elecció real, composició del govern i programa.

En aquestes circumstància d'intercanvi de cops polítics, queden per conèixer les decisions judicials i les probables conseqüències de les imminents compareixences davant del Tribunal Suprem de les suposades integrants del comitè de direcció del Procès, Mireia Boya (CUP) Marta Pascal (PDCat), Marta Rovira (ERC) i Anna Gabriel (CUP). Comencen aquesta setmana, just quan el jutge que investiga l'1-O ha comunicat als seus investigats l'afegit del delicte de rebel·lió als supòsits contemplats, el que podria acabar en un reagrupament de la causa al TS. Els primers a comparèixer al jutjat d'instrucció número 13 amb el nou panorama penal seran el jutge Santi Vidal i l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer. També aquesta setmana, s’inicien les declaracions dels denunciants per les agressions patides l'1-O per part de la policia.