Una nova presidència de Carles Puigdemont s'intueix improbable. El govern de Rajoy està disposat a impedir-la, fins i tot saltant-se la recomanació del Consell d'Estat i arriscant-se a una desestimació del Tribunal Constitucional quan estudiï el fons del recurs. No sembla preocupar-los, en tenen prou, per ara, amb exercir els seus privilegis davant del TC per intentar suspendre automàticament la sessió d'investidura del diputat instal·lat a Brussel·les. Accelerant els obstacles legals, posen a ERC entre l'espasa de la desobediència i la paret de JxC, enrocada en Puigdemont o Puigdemont.

Roger Torrent, president del Parlament, té escàs marge de maniobra. Només una renúncia de Puigdemont a la investidura li permetria maniobrar sense riscos per evitar el primer xoc amb el TC del seu mandat. D'una banda, sembla difícil argumentar en contra del dret del diputat Carles Puigdemont a aspirar a ser investit president de la Generalitat. Per l'altra, és dubtós que ERC estigui en condicions de desairar Puigdemont i als seus seguidors a la primera de canvi.

Tots els escenaris tenen efectes perniciosos, excepte un, probablement: obtenir la renúncia de Puigdemont a la seva megalomania política. I només hi ha una persona en condicions de reclamar-li un gest d'aquesta rellevància amb certes probabilitats d'èxit: Oriol Junqueras. L'exvicepresident de la Generalitat comparteix amb Puigdemont la legitimitat d'haver format part del govern cessat per l'article 155 i d'haver dirigit conjuntament el Procés; a més, davant el moviment independentista té al seu favor la dignitat d'haver assumit la responsabilitat de presentar-se davant la justícia per assumir els seus actes, pagant un alt preu personal i polític amb la seva llarga estada a la presó preventiva. En contra, Junqueras té el haver-se enfrontat a Puigdemont quan aquest semblava disposat a convocar eleccions per evitar la proclamació d'una república il·lusòria.

ERC sempre ha mantingut que Junqueras és l'alternativa a la presidència de no poder ser investit Puigdemont, tot i romandre encara empresonat i amb la pretensió de Soraya Saénz de Santamaria de negar-li també aquest dret. Tot i amb aquesta amenaça en l'aire, és molt atrevit  pensar que Puigdemont acceptarà, sense més,  de renunciar a les seves aspiracions per deixar via lliure al seu rival electoral; al seu vicepresident, amb el qual va mantenir i manté notòries diferències. El gest de Junqueras exigiria, per funcionar, un sacrifici conjunt en nom de la pàtria i com a garantia per preservar el futur de l'independentisme. Ningú podria acusar el líder d'ERC de traïdor a la causa, ni de bon tros Puigdemont instal·lat a la llibertat de Brussel·les, si la petició a l'expresident de la Generalitat arribés acompanyada de la renúncia pròpia.

Està per veure que Junqueras estigui disposat a retirar-se, ni es pot aventurar que el diputat belga atengui del seu soci i rival una petició tan atrevida, patriòtica i justificada per aconseguir l'aixecament del 155 i la normalització de les institucions catalanes. No obstant això, l'alternativa, la simple frustració dels plans d'Puigdemont, sigui pel mètode que sigui, és de conseqüències imprevisibles i molt negatives per a Catalunya, en qualsevol de les hipòtesis.

D'acceptar ERC la pressió del TC, aconseguint convèncer JxC de presentar un altre candidat, possibilitat extremadament difícil per la reacció dels diputats fidels a Puigdemont, aquest podria rebel·lar-se i alçant la bandera de l'únic president legítim, desautoritzar diàriament el govern legal de Catalunya, des de Brussel·les.

La negativa republicana a jugar-se noves imputacions es podria trobar amb la resistència de JxC a oferir una alternativa viable, forçant la repetició de les eleccions, excepte en l'escenari, altament improbable, en què ERC s'atrevís a formar un govern sense el grup parlamentari de fidels a Puigdemont. Uns nous comicis després d'intentar abandonar unilateralment a Puigdemont podrien suposar un desastre per a ERC.

I si Puigdemont es presenta davant del jutge per ser empresonat i poder sol·licitar immediatament el permís per assistir a la sessió d'investidura, apel·lant al precedent del Tribunal Superior de Navarra, les possibilitats de sortir investit augmenten, encara que només teòricament, vista la determinació del govern d'impedir com sigui la proclamació de Puigdemont. Aquesta eventualitat plantejaria el repte de mantenir a la presó al president de la Generalitat, abocant el país en la pràctica a un govern sense president. Justament aquesta probabilitat és la que explica l'últim moviment del consell de ministres.

La variant que li fos denegada l'autorització per acudir al ple, podria portar-nos també a l'escenari electoral, amb la sospita d'una nova victòria de Puigdemont, quedant atrapats en un bucle infinit. El pla per investir en absència és el més perjudicat per la suspensió automàtica del TC i el més atractiu per Puigdemont: la seva presidència seria reconeguda per milions de catalans, mentre ell, després de formar un govern a l'exili, recorreria Europa com a president legítim de la Generalitat.