Carles Puigdemont i Junts per Catalunya pressionen a Esquerra Republicana perquè faci tot el que calgui per investir Puigdemont. El primer pas ha estat entrar al registre una petició de vot delegat per a Puigdemont i Clara Ponsatí i Lluís Puig, tots tres a Bèlgica.
JxCat esgrimeix que l'acord de les forces sobiranistes és que ERC tingui la presidència del Parlament i la meitat del nou Govern, mentre que a JxCat li correspon la presidència de la Generalitat amb Puigdemont. La CUP, per la seva part, s'hi pot afegir, però ara l'aritmètica el fa prescindible a diferència de l'anterior legislatura.
Però hi ha un problema per la investidura de Puigdemont. Els serveis jurídics del Parlament ja han deixat clar que el candidat ha d'estar present i que no es pot fer una investidura via telemàtica ni per delegació. Del mateix parer és el Govern espanyol, el qual ja ha anunciat que si es recorre a aquest mecanisme ho portarà al Tribunal Constitucional. Des d'ERC ja s'ha avançat que en aquesta legislatura no es forçarà el reglament. El mateix president del Parlament, Roger Torrent, és partidari de seguir les indicacions dels lletrats. Com a alcalde que ha estat sap molt bé que cal seguir les recomanacions dels serveis jurídics. Però, mentrestant, Puigdemont pressiona. Des de JxCat es deixa caure que Torrent anirà a Brussel·les per trobar-se amb Puigdemont. Preguntat per això, Torrent ni ho afirma ni ho nega.
De moment, la Mesa del Parlament ja ha començat a treballar i Torrent a rebre els representants dels grups parlamentaris. Els primers en anar al despatx per la consulta han estat Xavier Domènech i Miquel Iceta. Tant el responsable de Comú Podem com el primer secretari del PSC han descartat donar suport a Puigdemont. Per Domènech cal acabar el més aviat possible amb el 155, però no ho veu possible des de Brussel·les. Per Iceta, permetre la investidura seria un greu error, així com permetre la delegació del vot dels que estan a Brussel·les. L'ordre escollit per Torrent ha provocat que Ciutadans estigui enfadat. Precisament, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha deixat anar que la postura adoptada per Cs afavoreix l'independentisme. A hores d'ara, el PP i Ciutadans estan en guerra pel vot conservador a Espanya.
Torrent també ha rebut Xavier Garcia Albiol (PP) i Carles Riera (CUP). El representant del PP ha deixat clar que no donarà suport a Puigdemont i que recorrerà l'intent de fer-ho i ha demanat que els independentistes presentin un altre candidat.
Riera, per la seva part, ha dit que Puigdemont té tota la legitimitat per ser candidat, però que el seu vot dependrà del programa polític que presenti.
Mentre Torrent es va reunint amb els representants polítics, JxCat i ERC han de decidir com es fa la promesa investidura a Puigdemont. Ja hi ha que especula que les forces sobiranistes intentaran aguantar fins a l'últim moment, però quan la justícia s'hi oposi posaran per davant l'interès general i serà el propi Puigdemont qui anunciarà la seva retirada pel bé de les institucions catalanes. Alhora, les dues forces han de negociar un programa de govern. Pels seguidors de Puigdemont tot es resolt amb la restitució, mentre que per Esquerra es proposa treballar les polítiques socials. La CUP, per la seva part, només vol implementar la república de l'1 d'octubre, per la qual cosa és absolutament crític amb el canvi de parer dels representants d'Esquerra.
Recurs judicial de Junqueras
Alhora, Oriol Junqueras ha demanat al jutjat que li permeti anar a la sessió d'investidura. Per a la constitució del Parlament va poder delegar el seu vot en Marta Rovira, seguint les indicacions del jutge Pablo Llarena. Junqueras assegura en l'escrit que si no li ho permeten recorrirà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En l'escrit, Junqueras diu que "no hem d'oblidar que la condició de diputat, i la immunitat que comporta, ens ha de fer reflexionar sobre l'especial status del representant polític i les seves relacions amb la jurisdicció penal. La filosofia que inspira la institució de la inviolabilitat i immunitat parlamentàries, com tan encertadament defensa Julián Sánchez Melgar (magistrat del Tribunal Suprem i recentment designat nou fiscal general de l'Estat) en la monografia de referència en la matèria, no és una altra que la de garantir al màxim les funcions del representant polític i protegir-les, a més, de la ingerència d'altres poders de l'Estat que suposarien un desgast dels principis democràtics".
