La sentència del cas Palau pot representar la ruïna del PDCat. Com a successor de Convergència Democràtica ha de fer front al pagament de 6,6 milions d'euros, que seria la quantitat rebuda pels convergents entre 2000 i 2008 des de Ferrovial, la constructora que aprofitava les canonades del Palau de la Música per pagar comissions al partit de Jordi Pujol i Artur Mas.

Tal i com ha quedat acreditat, Ferrovial va començar a pagar comissions molt abans de l'arribada de Mas al lideratge del partit. La constructora va acordar que ingressaria un 3% de les adjudicacions d'obra pública a Catalunya d'institucions governades per Convergència, fos la Generalitat o ajuntament, com el Sant Cugat del Vallès. Més endavant, aquest percentatge es va ampliar fins al 4%. Això no vol dir que l'adjudicació fos viciada. Mas sempre ha defensat que la Generalitat ha actuat amb transparència i legalitat en les adjudicacions de l'obra pública. Això no treu que una constructora, en aquest cas Ferrovial, doni un percentatge sobre totes les adjudicacions. Com un aparador de legalitat, Ferrovial es va fer patrocinador d'honor del Palau. Així, podia emmascarar la fluïdesa de diners. Pagaria molt més però aniria amb factura. Els diners entrats al Palau ja deixaven de ser cosa seva. Era un mecanisme gairebé perfecte si no s'haguessin trobat amb un Félix Millet àvid de diners i que aprofitava tot el que podia per enriquir-se personalment, amb la complicitat de Jordi Montull, l'altre persona que va facilitar l'espoli.

Ara, el PDCat és el responsable de fer front a aquests 6,67 milions d'euros. Encara que els actuals dirigents se'n desmarquen, CDC té embargades 15 de les seves seus, valorades en uns 3,2 milions, un mica menys de la meitat del que ha de fer front. Aquestes seus són utilitzades pel PDCat. Les finances del PDCat són magres. A més, els diners que esperava per formar part de Junts per Catalunya aniran directament al grup parlamentari, per la qual cosa haurà de fer front a un expedient de regulació pel personal o bé vendre propietats.

Quan Mas va anunciar la dimissió com a president del PDCat, ara fa una setmana, ja va dir que el preu pagat per CDC era el més alt, doncs havia desaparegut com a formació política. Encara que insisteix que els fets van passar abans del seu lideratge, en realitat la sentència fa esment al període 2000-2008, quan ell ja era el president de Convergència. Durant el judici, l'advocat defensor de l'extresorer convergent Daniel Osácar (condemnat a 4 anys i cinc mesos), ja va reconèixer que el partit s'hauria beneficiat d'uns dos milions d'euros, però no pas dels 6,67 provats per la Fiscalia i que el Tribunal ha donat per bons.

Pel tribunal, CDC es va beneficiar d'un tràfic d'influències i blanqueig de capitals. Llavors, Convergència tenia diners. Ara, fer front a aquests més de sis milions d'euros el por portar a la seva desaparició i ser englotit per la plataforma de Junts, inspirada per Carles Puigdemont, qui l'any 2010, sent diputat de CiU afirmava: "Amb la comissió del cas Palau, el PSC confon les seves dèries i obsessions amb la realitat. Per això ha arruïnat el país". Un Puigdemont que se sent hereu de Convergència, tal i com va assegurar dissabte durant el consell nacional del PDCat.