catalunya
El expresidente de la Generalitat Carles Puigdemont. EFE/Archivo
Carles Puigdemont.
|
Fuente
:
EFE / Arxiu

Objectiu Puigdemont: elegit president abans de ser detingut

El líder de JxCat pacta amb ERC un acord per tenir una Mesa del Parlament independentista i anar a una investidura que viuria des de Brussel·les

0
Wed, 10 Jan 2018

L'objectiu de Carles Puigdemont és ser detingut per la policia espanyola sent ja el president de la Generalitat elegit pel Parlament.

A hores d'ara, JxCat i Esquerra Republicana tenen un pacte: la Mesa del Parlament que s'esculli en la sessió constitutiva del 17 de gener ha de tenir majoria sobiranista. Els números, en principi, surten. Però caldrà veure com. A hores d'ara encara no hi ha candidat a presidir la Cambra legislativa catalana. Correspon a ERC proposar el nom. Segons l'acord al que han arribat Puigdemont i Marta Rovira, cada formació tindrà dos membres, deixant a l'oposició els altres tres llocs. Ciutadans tindria assegurats una vicepresidència i una secretaria, mentre que el PSC optaria a una secretaria. Quedarien fora Comú-Podem, CUP i PP.

Rovira va arribar al pacte amb Puigdemont hores després que des d'ERC s'oferís a Comú-Podem un lloc, fins i tot una vicepresidència, sempre i quan els comuns no votessin amb la resta dels partits no independentistes. Els 8 diputats de la formació liderada per Xavier Domènech van posar sobre la taula el nom de Joan Josep Nuet. Però, Rovira i Puigdemont han dinamitat qualsevol acord amb ells.

Tenir la majoria dels components de la Mesa permet controlar l'òrgan de govern de la Cambra i, alhora, forçar el reglament, si és necessari.

Encara que en un primer moment s'ha informat que el pacte Puigdemont-Rovira també era per al debat d'investidura, el portaveu oficial d'Esquerra ha sortit al pas dient que estudiaran les dues fórmules proposades: via skype o bé delegant a un altre diputat la lectura del programa de govern. Tant els serveis jurídics d'Esquerra com els del mateix Parlament estudien la viabilitat d'ambdues fórmules.

El reglament diu que el candidat a presidir la Generalitat ha de presentar, sense límit de temps, el programa de govern i sol·licitar la confiança del ple. En cap lloc diu que hagi de ser in situ. Fins i tot, un altre punt del reglament assegura que qualsevol diputat pot intervenir en nom d'un altre en un debat. No especifica si serviria pel debat d'investidura.

En el cas que Puigdemont aconsegueixi la confiança del Parlament, en el debat d'investidura que es faria a finals de gener, estaria disposat, ja com a president elegit, a tornar a Catalunya per a ser detingut. Tant ell com els seus assessors creuen que la mesura adoptada d'empresonar-lo per part de la Justícia espanyola portaria a un corrent de simpatia a Europa i que, llavors, seria la UE la que obligaria al Govern espanyol a deixar-lo lliure i a negociar la independència.

Mentre, Oriol Junqueras ha demanat formalment al Suprem que se'l traslladi a una presó catalana i poder intervenir com a diputat electe, ja té la credencial, en el debat d'investidura.

Recursos pel 155 al TC

Mentre l'activitat política manté els seus ritmes, l'activitat judicial segueix el seu curs. Així, el Tribunal Constitucional ja ha acceptat a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar Podem per l'aplicació de l'article 155. Així mateix, el Parlament també n'ha presentat un altre, que els pròxims dies també serà admès, molt probablement, segons expliquen diverses fonts.

El recurs del Parlament, preparat pels serveis jurídics de la Cambra, defensa que amb l'aplicació de l'article 155 no es pot suspendre l'autogovern de Catalunya, cessar autoritats ni dissoldre la cambra catalana. Segons el recurs, les mesures vulneren el principi d'autonomia establert en l'article 2 de la Constitució. L'escrit també argumenta que les mesures que s'acordin a través del 155 han d'estar regides per la gradualitat, la proporcionalitat i la transitorietat. I també qüestiona l'activació del 155 per una mera declaració retòrica per part del president d'una comunitat autònoma que, segons l'escrit, no està acompanyada d'una situació fàctica i d'uns efectes que portin a la constatació que l'objecte del requeriment s'ha produït de manera real i efectiva. 

L'escrit recorda que Puigdemont va respondre la carta del govern espanyol negant l'existència d'una declaració d'independència, per la qual cosa considera degudament atès el requeriment previ a activar el 155.

 

Jordi Oliveres és periodista