A dues setmanes de la constitució del Parlament encara no hi ha res de segur. Els independentistes pretenen controlar la Mesa del Parlament a la vegada que Ciutadans reclama la presidència de la Cambra. Però Inés Arrimadas necessitaria els vots dels 8 diputats de Catalunya en Comú Podem, que ja ha avançat que no facilitarà una investidura de Cs, ni al Parlament ni al Goven de la Generalitat.
Durant la campanya electoral Xavier Domènech ja va deixar clar que no donaria el seu vot a un partit de dretes com Ciutadans. Ara, no obstant, els 8 escons dels comuns podrien ser decisius per decantar la balança.
L'aritmètica parlamentària sorgida de les eleccions del 21D fa que el bloc independentista format per JxCat (34 diputats), ERC (32) i la CUP (4) sumi 70 escons. I que el bloc constitucionalista que integren Cs (36), PSC (17) i PPC (4) en tingui 57. Al seu torn, Catalunya en Comú Podem en té 8. Les opcions d'Arrimadas per a presidir el Govern passen perquè els cinc diputats electes independentistes que estan a Brussel·les -Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig (JxCat), i Toni Comín i Meritxell Serret (ERC)- i els tres que estan a la presó –Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez i Quim Forn (JxCat)- no renunciïn als seus escons perquè corrin les llistes respectives. Així, sense aquests vuit diputats, la majoria independentista es veuria reduïda en 62 diputats, sis menys que la majoria absoluta.
Així, Arrimadas necessitaria els vots dels diputats de l'esquerra transformadora. Fins i tot des de Madrid es veuria amb bons ulls la col·laboració per treure els independentistes de la majoria de la Mesa.
Precedent
Al Parlament hi ha precedent de 1995, quan CiU va perdre la majoria absoluta i quan tot semblava que Joan Rigol seria el president de la Cambra, tots els grups de l'oposició es van unir i va fer que el socialista Joan Reventós fos el president de la Cambra, amb una Mesa controlada pels partits que no van formar govern. Es va conèixer com el 4 contra 1, la qual cosa va molestar molt a Jordi Pujol, qui no s'esperava un acord entre tots les forces polítiques. Rigol, llavors, es va acotentar amb una vicepresidència del Senat gràcies als vots del PP. Rigol va aconseguir la presidència del Parlament 4 anys després. El 21D va tancar la llista de Puigdemont.
Malgrat tot, Arrimadas ha manifestat en una entrevista a Onda Cero que si els partits independentistes no es posen d'acord, no tornen els que han fugit i no renuncien als seus escons perquè corri la llista, "nosaltres estarem allà per intentar tenir la presidència". En aquest context, ha afegit que no veu clar que JxCat, ERC i la CUP es puguin posar d'acord.
Esperant les decisions judicials
A hores d'ara no existeixen ni reunions ni negociacions entre Cs i Domènech. Tots els partits estan esperant les decisions judicials. Oriol Junqueras declara demà davant del Tribunal Suprem, on demanarà la llibertat i si no és així, el seu trasllat a una presó catalana per a assisir als plens del Parlament. Junqueras pensa esgrimir que ara és diputat electe i que defensa la negociació com a eina política, deixant enrere la unilateralitat.
La setmana vinent també està prevista les declaracions al Suprem de Jordi Sànchez i Quim Forn, ambdós diputats electes, així com la de Jordi Cuixart. Tots ells també pensen demanar la llibertat.
Dependent de les decisions dels magistrats del Suprem s'obrirà una via de negociació entre els independentistes. A hores d'ara, Carme Forcadell sembla que ja ha anunciat que no pensa repetir com a presidenta del Parlament, càrrec que ha ocupat aquesta darrera legislatura. JxCat i ERC estan mantenint converses a Barcelona i Brussel·les aprofitant les vacances nadalenques per configurar una Mesa del Parlament i el Govern, però abans cal saber si Puigdemont pensa tornar a Catalunya o bé pensa seguir a Brussel·les i si Junqueras pot anar al parlament o segueix en presó preventiva.
Per altra part, una de les organitzacions de la CUP, Endavant, de la qual en formen part Anna Gabriel o Carles Riera, ja ha anunciat que en aquests moment no hi ha prou majoria social per tirar endavant amb la independència, però alhora insta els seus socis a implementar la república si volen tenir els seus quatre vots al Parlament.
