L’Ajuntament de Barcelona destinarà al llarg del 2018 un total de 50,9 milions d’euros per intervenir en les zones de la ciutat amb més situacions de vulnerabilitat social en el marc del Pla de Barris, que compta amb un pressupost de 150 milions d'euros entre el 2016 i el 2020.
Després de la fase de diagnosi i elaboració dels projectes de forma participativa, el Pla de Barris farà aquest any un salt econòmic que permetrà donar impuls a actuacions com la reforma de la Via Trajana, al barri de la Verneda i la Pau, i la reurbanització del carrer Mina, a les Roquetes.
Però el Pla de Barris també inclou intervencions en educació, drets socials i activitat econòmica, com el projecte per al nou institut escola de Trinitat Nova, cridat a ser una de les actuacions insígnies. El consistori ha anunciat que reclamarà al proper Govern de la Generalitat que recuperi la Llei de Barris, amb la qual s’inspira el pla barceloní. La llei no es convoca des del 2010 i els responsables municipals defensen que la suma de les dues administracions facilitaria l’execució dels projectes.
L’Ajuntament de Barcelona té pressupostats per aquest any gairebé 51 milions d'euros, 36 en inversió i 14,9 en despesa corrent, que han de servir per desplegar les 354 accions en deu dels setze barris de la ciutat que conformen el pla i on viuen unes 220.500 persones.
Són les zones de la ciutat on es concentren més situacions desafavorides i se situen en l’eix Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els barris de muntanya. Els seus objectius són impulsar l’activitat econòmica; fer front a dèficits urbanístics; millorar les condicions de vida; apoderar els veïns i innovar en les formes de treball de l’administració pública. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, assenyala que aquest pla de xoc intervé en barris amb “un deute històric d’inversió amb l’objectiu de combatre les desigualtats”.
El pes de les intervencions de la Llei de Barris va recaure en transformacions urbanístiques, mentre que els responsables del pla barceloní tenen clar que les actuacions no només poden ser “de pedra”. El pla recull 103 accions de l’àrea d’Ecologia Urbana, que tenen pressupostats 61 milions d'euros durant cinc anys, però també 130 intervencions de l’àmbit de Drets Socials, amb una bossa de 29,7 milions d'euros al llarg del mandat; 76 d’educació, amb 26,2 milions d'euros i 45 en activitat econòmica, amb 13,3 milions d'euros.
Reclam de la Llei de Barris
El govern d’Ada Colau interpel·la ja el proper Govern de la Generalitat perquè recuperi la Llei de Barris “per a la ciutat de Barcelona i el conjunt del territori català”, insta Pin. Els responsables del govern barceloní defensen que el pressupost d’aquesta llei es complementaria amb les partides del pla barceloní per fer realitat els projectes, informa ACN.
La Llei de Barris es va aprovar el 2004 sota la batuta del tripartit encapçalat per Pasqual Maragall i tenia com a objectiu millorar aquells entorns de Catalunya que requerien una atenció especial. Des del 2010, ja no s’ha tornat a convocar per falta de pressupost i l’Ajuntament de Barcelona demana que es reactivi. Com va passar amb la Llei de Barris, el pla de Colau vol ser una força tractora de recursos d’altres partides municipals, administracions o particulars per completar projectes que, sense una injecció econòmica, ni tan sols es posarien sobre la taula.
Alfons el Magnànim, eix cívic
De cara al 2018, el govern d’Ada Colau destaca un seguit d’intervencions que s’impulsaran amb el pressupost del pla. Al barri del Besòs i el Maresme, es vol remodelar de forma participada el carrer d’Alfons el Magnànim perquè sigui el nou espai de centralitat del barri. Es vol millorar la urbanització, l’espai públic i el verd urbà, i la seva relació amb la Rambla Prim i el costat Besòs. També es potenciarà la vinculació del carrer amb el futur equipament del Cinema Pere IV.
També en aquest barri, es destinaran 350.000 euros a la cooperativa Gregal, per dissenyar i acompanyar el nou projecte de menjador social, aconseguir que sigui viable econòmicament i fer obres de millora de les instal·lacions. Aquesta intervenció, que té un pressupost total d’1 milió d’euros, és un exemple de la “generació de capital social” que vol aconseguir el Pla de Barris.
Reforma de la Via Trajana
Al barri de la Verneda i la Pau, es transformarà la Via Trajana, que és una de les zones més aïllades de la ciutat, perquè esdevingui un eix cívic i espai comunitari amb la reforma de zones per a les activitats festives i d’esplai, una zona d’esports intergeneracional i horts comunitaris. Els veïns participen en el disseny dels futurs usos comunitaris. També s’humanitzarà el carrer de Binèfar, amb la reurbanització, millora de l’accessibilitat i la qualitat urbana de l’espai, de l’enllumenat, del sistema de recollida d’aigües i la xarxa de clavegueram.
També hi ha prevista la reforma integral del casal de la gent gran del barri. Es volen guanyar nous espais d’ús i generar iniciatives comunitàries entre el casal i les ludoteques infantils en un projecte de teatre intergeneracional.
Intervenció al Bon Pastor
L’Ajuntament destinarà aquest any 364.000 euros als polígons del Bon Pastor, Torrent de l’Estadella i Monsolís. El projecte inclou mesures d’intervenció urbana, com la remodelació del carrer de Caracas, l’obertura del carrer de Cordelles i millores de l’espai derivades del procés de participació amb els veïns. També, un pla de treball amb un dinamitzador industrial, serveis i programes per a les empreses, mesures d’impuls d’eficiència energètica i el reforç de l’associació d’empreses del polígon. A més, s’impulsaran programes d’ocupació i la dinamització de naus buides amb projectes com el d’Alencoop i la nau Vil·la Besòs d’entitats del districte.
Trinitat Vella
A Trinitat Vella, es vol transformar un gran espai en una gran zona verda per l’esport a l’aire lliure i un itinerari d’art urbà. La remodelació del Camí de Ronda es pensa i decideix amb els veïns per treballar la convivència, la inclusió i l’oci saludable. Així, es construirà una instal·lació d’esport al carrer, pistes de futbol, bàsquet, petanca i criquet. El projecte també inclou programes de dinamització de l’espai.
Una partida de 650.000 euros el 2018 impulsarà la transformació del passadís de la Trinitat en un pol d’acció cultural, un projecte d’art urbà i iniciatives de la Taula de Convivència per promoure la inclusió de la diversitat. També es milloraran els locals de les entitats existents i hi ha previst un nou casal de la gent gran.
Arts escèniques a la Zona Nord
Als barris de la Zona Nord, Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró, es treballa amb un projecte que utilitza les arts escèniques, com la música, el teatre, la dansa i el circ, com a eines socioeducatives i de desenvolupament dels infants, per treballar competències bàsiques i fonamentals de convivència i empoderament. El projecte, Educarts, es posa en marxa tant a dins com a fora de l’horari escolar i té un pressupost total de 244.300 euros.
L’institut escola de Trinitat Nova
A Trinitat Nova, s’està treballant en una de les actuacions més singulars del Pla de Barris. Es tracta d’un projecte educatiu per a un nou institut escola; un projecte curricular basat en la imatge audiovisual i que compta amb un equip docent molt compromès i nous perfils professionals de l’àmbit social. L’actuació inclou les obres als edificis dels centres ja existents per adequar-los a la iniciativa; així, s’adaptaran espais com la biblioteca o el gimnàs perquè puguin ser equipaments oberts al barri.
També en aquest barri hi ha reservada una partida de 36.000 euros per millorar l’eficiència energètica, l’accessibilitat i les façanes dels comerços del barri. L’actuació també inclou l’estudi dels hàbits de consum dels veïns i estudi de la viabilitat econòmica de nous comerços o el disseny d’accions per promoure el comerç ja existent.
Millores de mobilitat
De les Roquetes, destaca la reurbanització del carrer Mina amb la participació activa dels veïns, amb accions com la recuperació de l’interior d’illa Vidal i Guasch i la pacificació de l’espai públic entre equipaments Via Favència. També es faran millores a Parc del Pla de Fornells, la futura plaça Trobada; al carrer Llopis; al carrer Pla dels Cirerers i al carrer Jaume Pinent.
També hi ha previst un pla per fomentar l’ocupació de persones joves i adultes, amb programes a mida per combinar la formació i la pràctica laboral; suport a projecte existents i mesures per facilitar l’accés de dones en situació d’atur al mercat laboral, ja sigui a través de l’autoocupació o de la feina per a tercers (50.000 euros el 2018; 100.000 en total).
Els entorns de Can Soler
A Sant Genís dels Agudells i Teixonera, aquest any es destinaran 300.000 euros per millorar els entorns de Can Soler, un espai de transició entre la ciutat i Collserola que representa una oportunitat per al barri de resoldre dèficits d’equipaments i connectar-se a un gran espai urbà i rural. Actualment, un camp de futbol abandonat ocupa part de l’espai.
També es vol millorar l’espai esportiu de la Campa en un sistema d’instal·lacions i de recorreguts esportius d’ús lliure i d’una pista d’atletisme, en contacte amb els parcs urbans i els equipaments esportius de la Vall d’Hebron.
Recuperació del Borsí i Can Seixanta
El Pla de Barris també recala al centre de la ciutat. La recuperació del Borsí, al Gòtic, i de Can Seixanta, al Raval, són dos dels projectes destacats d’aquesta zona. L’edifici històric del Borsí es rehabilitarà en el que l’Ajuntament vol que sigui una actuació patrimonial exemplar i s’hi ubicarà la biblioteca pública Andreu Nin i un equipament de gestió veïnal. L’antiga casa fàbrica Can Seixanta acollirà habitatges públics i equipaments per als veïns.
El cost de rehabilitar el Borsí és molt alt i el consistori necessitarà diners d’altres partides pressupostàries o d’altres administracions.
Un skatepark a la Marina
Al barri de la Marina es construirà un skatepark en un projecte que té un pressupost de 662.000 euros. Els veïns participen en la concepció i disseny del nou espai, especialment el grup La Marina Patina.
També s’està treballant en el reforç de la identitat de barri i orgull de viure a la Marina, amb mesures com la remodelació dels Jardins de la Mediterrània, instal·lacions esportives a l’aire lliure, ascensors al medi urbà i dignificació de l’espai públic. També es reforçaran accions amb entitats de barri, com Som la Marina, Teatro Hilando Barrios i Boombeta: art i comunitat.
Rehabilitació de 200 finques
A més de les accions circumscrites a cada barri, el pla també en preveu de transversals, com el programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat, que es desplegarà sobretot aquest any. En el marc d’aquest programa, s’han identificat uns 200 immobles, molt situats a Ciutat Vella, que es troben en una situació vulnerable.
Un equip interdisciplinari farà l'acompanyament a la comunitat de veïns, des de l'inici del projecte de rehabilitació i la sol·licitud d'ajudes fins que s'acabin les obres. Esperen arribar a una tipologia de finques que fins ara no havien accedit a les ajudes, perquè en molts casos no les demanaven. És la dinàmica dels plans de barris, començar amb les necessitats concretes més que des de les polítiques generals, assenyala el gerent de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.
El Pla de Barris impulsa un programa de formació i de pràctica laboral per millorar l’ocupabilitat de 105 persones dels setze barris de la ciutat que no tenen feina o es tenen una situació molt precària. S’oferiran dotze mesos de contractació.
En educació, s’han ideat projectes culturals a les escoles amb el programa La caixa d’eines; el projecte Baobab vol consolidar el lleure educatiu de caps de setmana i el Menja llibres per fomentar la lectura. També es continuaran les marxes exploratòries, accions participatives per mirar l’espai públic per a l’ús quotidià i amb perspectiva de gènere.
