Missatge simple. Els dos grans guanyadors de la jornada electoral del 21D  han estat Inés Arrimadas i Carles Puigdemont. La líder de Ciutadans va fer servir durant tota la campanya una sola idea: "Si em voteu a mi jo aturaré el procés". Puigdemont, per la seva part, encara ha estat més directe: "Jo sóc el president". Per l'altra part, els missatges complexos, que són els que han esgrimit Miquel Iceta i Xavier Domènech han estat derrotats. L'electorat volia blanc o negre. O república independent o Espanya.

Un altre factor a tenir en compte és que Puigdemont s'ha beneficiat de l'aplicació del 155. Si ell hagués convocat les eleccions, el més probable és que Oriol Junqueras i ERC haguessin estat els més votats, tal i com predeien totes les enquestes. Els més beneficiats, al final, pel 155 han estat Puigdemont i Arrimadas.

Junqueras i el seu partit es van oposar a que Puigdemont convoqués les eleccions el 26 d'octubre i el van empènyer a proclamar la república catalana al Parlament. Junqueras ha viscut tota la campanya empresonat a Estremera i la seva decisió no ha estat recompensada per la ciutadania. Encara així, aquest són els millors resultats d'Esquerra, a l'obtenir 929.000 vots, a escassos 11.000 de Puigdemont.

Com que Puigdemont no convocava eleccions, va ser Rajoy qui ho va fer en aplicació de l'article 155. Per cert, que el PP ho ha fiat tot a la figura del president del govern espanyol, el polític menys valorat a Catalunya. Garcia Albiol ha seguit la ruta marcada pel seu partit i ha servit pels aconseguir els segons pitjors resultats dels populars. En les primers eleccions de 1980 Alianza Popular  no va obtenir cap diputat. Rajoy han estat doblement derrotat: pels independentistes i per Ciutadans.

Ara, amb el 81,94% de participació, la més alta de la història de la democràcia espanyola, les coses tornen a estat gairebé igual que mesos enrere. El plebiscit república catalana versus status quo ja s'ha fet. El bloc independentista ara té 70 diputats (dos menys), i un 47,5% dels vots (el mateix percentatge). JxCat i ERC tenen via lliure per governar des del Parlament. Fins i tot, els seus 66 diputats (34 de JxCat i 32 d'ERC) els permet no dependre tant de la CUP. Els anticapitalistes han perdut sis dels deu diputats i ara formaran part del Grup Mixt de la cambra catalana amb el PP. Així, la CUP seguirà sent decisiva, però no imprescindible.

La gran incògnita és si el bloc independentista tornarà a proclamar la independència. De moment, amb els primers discursos, sembla que demanen que volen asseure's a una taula negociadora amb Rajoy. Això els apartaria de la CUP, que vol implementar ja els acords del 27 d'octubre. No obstant, tot indica que el president espanyol no en té cap intenció. Encara que amb aquests resultats els partits espanyols haurien de fer un pas endavant si es vol sortir del bucle català.

De l'altra banda, la victòria agredolça de Ciutadans. Ha superat el milió de vots, però el percentatge (25,3%) és el més baix del guanyador d'una eleccions catalanes, que normalment ha superat el 30% dels vots. Tot indica que difícilment podrà governar al no tenir socis amb qui bastir una majoria al Parlament. El missatge simple de "jo aturaré el procés" no serà cert, malgrat haver guanyat. Això sí, l'èxit de Ciutadans, nascut fa només 12 i des de fora del circuit polític del catalanisme, ha penetrat dins la societat catalana, sobretot en l'electorat socialista, però també en el del PP. La majoria de l'increment de la participació ha estat per a Arrimadas. Cs ha guanyat a les 10 ciutats més poblades de Catalunya i a on històricament hi havia un cinturó roig ara hi ha un cinturó taronja.

Missatges complexos perdedors

Si els missatges simples són els triomfadors, els complexos han estat els perdedors. Domènech ha basat la seva campanya en què seria la clau de la governabilitat d'un acord d'esquerres al Parlament. La ciutadania li ha girat l'esquena i ha perdut 3 dels 11 escons que Lluís Rabell va obtenir el setembre de 2015. L'equidistància i la reivindicació d'un referèndum pactat li ha passat factura als comuns. Una situació similar és la que va patir Pere Navarro al front del PSC ara fa dos anys.

Finalment queda el PSC de Miquel Iceta. Malgrat l'acord amb els democristians d'Units per Avançar (hereus de la històrica UDC), no han sabut recollir els fruits d'una campanya dirigida més a la raó que al cor. La campanya del PSC ha anat de més a menys. A més a més, Iceta ha comès algun que altre error: es va precipitar demanant l'indult pels futurs condemnats. Aquesta posició no va ser ni entesa per una part important del seu electorat. Un altre factor negatiu és que malgrat haver xuclat vot catalanista, l'augment de participació no l'ha afavorit gens ni mica. El PSC ha recollit poc més de 75.000 vots, la qual cosa només l'ha permès afegir un diputat més als 16 que ja tenia en el Parlament sortint, quan l'aspiració era arribar a la vintena.

El 21 de gener és la data límit perquè es constitueixi el Parlament. Llavors ja s'hauran esvaït algunes de les incògnites judicials: podran assistir els diputats electes empresonats? Ho són Oriol Junqueras (ERC), Joaquim Forn i Jordi Sánchez (JxCat). A més, hi ha els diputats electes que ara viuen a Bèlgica: Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig (JxCat) i Toni Comín i Meritxell Serret (ERC). I una altra incògnita: hi haurà més imputats? Què passarà amb els diputats electes que estan en llibertat sota fiança? El magistrat Pablo Llarena té la clau.