La renda garantida de ciutadania és una de les novedoses propostes en els programes electorals. Sis de les set candidatures ho porten en els seus programes electorals. Però Ciutadans ni ho esmenta. El partit liderat per Inés Arrimadas està en contra d'aquest fórmula i coherent amb això no ho porta en el seu programa electoral.
La resta, sí que ho fa. ERC, liderada per Oriol Junqueras, per exemple, assegura en un programa de 81 pàgines (amb una bona part per justificar com ha governat) que pretèn "aprofundir en la vinculació entre polítiques actives i passives d’ocupació, tant en l’àmbit de la renda garantida de ciutadania, com també reclamant el traspàs a la Generalitat de les competències en la gestió de les prestacions d’atur i altres ajuts i subsidis estatals".
En quant al programa de JxCat, també s'hi recull i la coalició liderada per Carles Puigdemont afirma en un text de 94 pàgines que cal "consolidar el model de renda garantida de ciutadania com a nou dret social que ha d’anar acompanyat d’un reforç dels serveis públics d’ocupació i els serveis socials i d’una revisió, reforma i simplificació si s’escau, del conjunt de prestacions del sistema de protecció social". Encara que les dues primeres pàgines estan dedicades a reclamar la restitució del Govern cessat en aplicació del 155, la resta són propostes electorals, amb especial èmfasi als serveis socials.
El PSC, per la seva part, ho porta destacat en el seu programa de 148 pàgines dels socialistes liderats per Miquel Iceta i assegura que "desplegarem la Llei 14/2017 de Renda Garantida a partir de l’avaluació de la seva posada en marxa assegurant els mecanismes de gestió necessaris per a la seva efectiva aplicació i desenvolupament. Garantirem la dotació tècnica i econòmica suficient per complir els objectius previstos a la Llei". El PSC desgrana punt per punt totes les seves propostes en matèria social.
Més inconcret és el PP. El partit liderat per Xavier Garcia Albiol, no obstant, entre les 150 propostes resumides en 18 pàgines, diu que "defensarem la renda garantida de ciutadania vinculada a un itinerari sociolaboral". Les propostes són com titulars, sense aprofundir en cap dels casos.
Els Comuns de Xavier Domènech, amb el programa més llarg de totes les formacions, doncs compta amb 162 pàgines, manifesta que "garantir el dret a la renda garantida de ciutadania a totes les persones treballadores que tinguin uns ingressos salarials inferiors a la quantia de la renda garantida, en el ben entès que la RGC no podrà comportar, en cap cas, l’incompliment empresarial de les seves obligacions legals, ni contribuir-hi". Els Comuns dediquen tot un capítol del seu programa al benestar social.
Finalment, la CUP, de Carles Riera, proposa una "tributació i fiscaltat justa: redistribució de la riquesa, renda garantida ciutadana i fiscalització i control de la ciutadania en tots els serveis públics". Per això, en un primer moment, considera que "cal ampliar i implementar la renda garantida de ciutadania". El programa de la CUP té 73 pàgines. Una part important està dedicat a explicar què ha fet en el Parlament aquest dos anys de legislatura.
Com es pot comprovar en els programes, totes les formacions dediquen un apartat especial a les polítiques socials. Malgrat tot, els qui menys aprofundeixen són Ciutadans i el PP. Mentre que el programa de Ciutadans no aprofundeix en les gairebé 40 mesures apuntades, més escuet és, encara, Albiol. Només enumera què pensa fer dins de les 150 mesures en 18 pàgines.
La resta són explícits. La defensa dels més dèbils de la societat és una constant en la línia de socialistes, comuns, republicans i cupaires. Fins i tot JxCat dedica un apartat a la cohesió social.
Potser a les formacions liderades per Puigdemont i Junqueras se'ls pot criticar que moltes de les propostes que porten en el seu programa, i que no eren anticonstitucionals, per què no les han aplicat durant els gairebé dos anys de legislatura. Ambdós esgrimeixen que el Tribunal Constitucional ha aturat diverses iniciatives de caire social durant aquesta legislatura.
Totes les formacions asseguren en els seus programes que legislaran a favor de garantir a tota la ciutadania l'accés als serveis bàsics, com a lluita contra la probresa energètica.
