Tot està preparat per a proclamar la independència. I aquest fet ha provocat que el conseller d'Empresa, Santi Vila, hagi presentat la seva dimissió, tal i com es preveia si els esdeviments anaven cap a on han anat. Vila no està d'acord en declarar la independència. Ell ha treballat per convèncer de la necessitat de convocar eleccions. Com a aliada al PP ha tingut la presidenta del Congrés, Ana Pastor, a la qual l'uneix amistat. El mateix Vila ha confirmat la seva marxa i ha dit que "els meus intents de diàleg novament han fracassat".

Però tant a Catalunya com a Madrid s'han imposat les faccions dures. A Catalunya, no deixant que el president Carles Puigdemont convoqués eleccions, tal i com havia decidit durant el matí del dijous després de la promesa d'Íñigo Urkullu, el president basc, de que si Puigdemont convocava eleccions Mariano Rajoy retiraria el 155, però Puigdemont no ha rebut prou garanties per escrit de que això passés, quan, en el mateix moment, portaveus del PP al Senat, amb Javier Arenas i Xavier Garcia Albiol, han deixat clar que el tràmit aniria fins al final i que, a més, s'aplicaria, al refusar la esmesa presentada per al PSOE per la qual si es convocaven eleccions no s'aplicava el 155.

En una jornada de canvis constants d'opinions, amb un matí on Catalunya anava a eleccions, amb la satisfacció dels socialistes catalans i de Catalunya sí que es pot, s'ha tancat la jornada amb l'anunci d'iniciar la república catalana. Junts pel sí ha convidat a 700 alcaldes a assitir a l'acte, que es farà divendres al matí al Parlament.

Junqueras refusa la presidència

Fins i tot, Puigdemont ha posat sobre la taula la seva marxa i que fos Oriol Junqueras qui assumís la presidència quan Esquerra ha retirat el suport a la idea de la convocatòria electoral per a frenar l'aplicació de l'article 155. Junqueras ha refusat l'oferiment. El Senat ho té tot preparat per aprovar-lo divendres al matí. Dissabte, el Consell de Ministres el validarà i començarà la intervenció de la Generalitat.

En paral·lel, el Parlament, previsiblement amb els vots de Junts pel sí i la CUP farà una proclama, o declaració, on s'iniciarà el camí de la independència. Puigdemont, pressionat per la seva gent, però sobretot per Esquerra i la CUP, però també pel carrer amb manifestacions auspiciades pels cupaires i per ANC i Òmnium, ha sucumbit i ha acabat deixant de banda la convocatòria electoral. Cal tenir present que en una setmana Puigdemont hauria canviat d'opinió quatre cops: dimarts al matí s'anava a eleccions, dimecres al migdia apostava per la independència, per dijous al matí tornar a l'escenari electoral i havent dinat tornar a la independència. Tot amanit amb constants reunions al Palau de la Generalitat amb els seus consellers, diputats del seu grup, Artur Mas i altres assessors i la presència constant dels dirigents d'ANC i Òmnium.

Debat parlamentari

Encara que tot estigui decidit, diversos actors encara mantenen una lleu flama d'esperança. Fins que el Consell de Ministres no ho aprovi, Puigdemont té temps de disoldre el Parlament, deixant sense efecte qualsevol proclama. Malgrat tot, aquestes esperances són cada cop més minses.

Finalment, s'ha celebrat la primera part del plenari per discutir, oficialment, les mesures a prendre per aturar el 155. En realitat, ha estat un debat polític. Inés Arrimadas (C's) segueix fent de cap de l'oposició i ha reiterat al seu discurs que Puigdemont no vol dialogar.

Miquel Iceta (PSC) s'ha mostrat, amb un to de candidat a president, convençut que fins l'últim segon hi ha possibilitats d'aturar tant la DUI com el 155. Fins i tot s'ha ofert a Puigdemont a acompanya-lo al Senat perquè digui que convoca eleccions segons la legalitat i que fa una oferta de diàleg polític amb l'Estat. "No ens podem rendir fins a l'últim moment", li ha etzibat al president.

Lluís Rabell (CSQP) també ha insistit, com Iceta, en "evitar la catàstrofe" i li ha demanat a Puigdemont que no es posi com a màrtir. "No necessitem èpica sino lògica", ha dit.

Xavier Garcia Albiol (PP), encara que ha començar amb el seu to provocatiu habitual, ha estat conciliador durant una part del discurs i ha reconegut que "el 155 no serà fàcil. Será complicat. Genera incertesa i inseguretat a l'entrar en una dimensió desconeguda". I ha finalitzat reconeixent que "no sabem com en sortirem".

Els portaveus de la CUP, Benet Salellas i Albert Botran, han atacat durament PP, PSC i C's al considerar-los coresponsables del 155. Botran ha assenyalat que encara que l'Estat espanyol "és poderós, no és invencible" i ha pregat que "ningú mercadegi" durant les últimes hores amb les voluntats de la ciutadania que vol al independència.

Finalment, Lluís Corominas (JxSí) ha assegurat que el 155 és un "cop d'estat" contra la democràcia i ha reconegut que les últimes hores havien estat tant dures que molts diputats havien plorat, "però ho hem superat".