Titelles, gest, humor, però sobretot dansa és el que s'ha pogut veure aquest cap de setmana a Reus. La vintena edició del Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual COS ha tancat amb un bon balanç després d'haver atret més públic que en l'edició anterior, tant en teatres –on s'han programat sis espectacles-, com en carrer –se n'han fet vuit. La plaça del Mercadal ha estat  el primer escenari a Catalunya que ha pogut veure Orbis, el darrer treball de la companyia catalanoanglesa Humanhood. El públic reusenc també ha pogut veure L'Estol i Many, les primeres Produccions Nacionals de Dansa en el marc del Pla d'Impuls de la Dansa de la Generalitat.

La vintena edició del COS ha coincidit amb la capitalitat de Reus de la Cultura Catalana i ha servit com a espai de trobada entre artistes, companyies, programadors i públic. L'organització creu que la xifra de públic ha estat lleugerament superior a la de l'any passat, amb 1.500 espectadors en les propostes de carrer i prop de 1.000 en teatres. Amb tot, la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, ha admès que la xifra pot ser variable a causa de les inclemències del temps que van perjudicar força la darrera edició. En canvi, en aquesta podria haver afectat la situació política i les concentracions que es van fer dissabte a la tarda, segons Caelles.

La dansa ha tornat a ser clau en la programació del festival, i és que des de l'edició passada se li dona un paper especial. Segons la regidora, era necessària "una aposta ferma" per aquesta disciplina "que tant valor té al nostre país i ciutat amb figures de renom internacional". En aquest registre, ha destacat l'espectacle que va donar el tret de sortida a la programació, Incógnito, de la companyia de Lali Ayguadé, en què participen els dos ballarins protagonistes de Timecode –Ayguadé i Nicolas Ricchini-, el curtmetratge de l'Escola de Cinema de Reus que s'ha endut diversos guardons i que va ser nominat als premis Oscar. "Enguany tenien la visita obligada a Reus", ha dit Caelles, que ha apuntat que "ja era hora" que els ballarins que han estat en l'objectiu mediàtic a Reus "trepitgessin la ciutat".

Un dels altres plats forts d'aquest COS ha estat el programa doble integrat per L'Estol, de Roser López Espinosa, i Many, de Thomas Noone, que constitueixen la primera Producció Nacional de Dansa en el marc del Pla d'Impuls a la Dansa de la Generalitat. Dos muntatges de gran format escènic acabats d'estrenar al Mercat de les Flors de Barcelona el passat 28 de setembre i que només s'havia vist a Olot abans de Reus.

Al llarg del Festival també s'han pogut veure propostes de gestualitat amb un humor al Teatre Bartrina amb l'espectacle Solfatara, a càrrec de la companyia Atresbandes. Els espectacles familiars de sala i de carrer també han ocupat un lloc a la programació amb la companyia basca Marie de Jongh amb l'espectacle ¿Por qué lloras Marie? i amb les propostes itinerants de dues companyies madrilenyes -Babirusa i Lucio Baglivo- i una de catalana de la companyia Diego Sinniger. La cloenda va anar a càrrec de Jordi Purtí i l'Orquestra l'Empordà, amb Concerto a Tempo d'Umore al Teatre Fortuny, un projecte de còmic de gest i musical amb una banda sonora formada per les peces més conegudes dels autors més reconeguts de la música clàssica.

Introduir la dansa als nens
Un altre dels punts en què el COS treballa és el d'arribar a tots els públics, també l'infantil. Durant la setmana, 330 alumnes de primària han assistit a sessions especials de l'espectacle Emociona't', de Souldance. D'altra banda, també s'ha dut a terme una acció als instituts emmarcada al voltant de la Producció Nacional de Dansa i que ha consistit en un assaig obert per a alumnes de batxillerat i cicles formatius. Hi han assistit 77 alumnes i es va fer a l'escenari del Teatre Fortuny. Finalment, pel que fa a les activitats paral·leles s'ha realitzat per primera vegada un taller de fotografia que s'ha centrat en el seguiment dels espectacles de carrer impartit per Elias Aguirre.

La regidora de Cultura ha assenyalat que la dansa, així com qualsevol altra manifestació cultural, ha de començar "per l'ensenyament i pels infants". "Això ho tenim molt clar i aquesta és una aposta necessària perquè realment ells són el futur i els que han de forjar els valors de país", ha assegurat.