Carles Puigdemont es troba en un dilema. Què ha de fer? Ell vol declarar la independència. Des de ben jove que aspira que Catalunya se separi d'Espanya. Com a president de la Generalitat té ara l'oportunitat de fer-ho. Alhora, rep pressions per convocar eleccions com a últim servei a la causa de Catalunya i no deixar que s'apliqui l'article 155 de la Constitució que Mariano Rajoy ha demanat al Senat, amb l'objectiu últim de convocar eleccions, però destituint abans Puigdemont, tot el seu Govern i suspenent l'autonomia política catalana.
Tot el Govern en ple manté en públic que no es convocaran eleccions. Diversos consellers, com Jordi Turull o Raül Romeva o dirigents polítics com Marta Rovira, coincideixen. Malgrat tot, des de diversos sectors mediàtics, empresarials, socials i polítics insisteixen a Puigdemont que ell té la facultat perquè Rajoy no intervingui l'autonomia catalana. Però, mentre, el president també ha d'equilibrar la pressió popular, que va quedar decebuda el 10 d'octubre quan esperava la proclamació de la independència i es va trobar amb un sí però no que és un no i un sí. Tot un galimaties.
Mentre que els partits que han protagonitzat el procés cap a la constitució de la república catalana (PDCat, ERC i CUP) diuen en públic que no a unes eleccions autonòmiques sinó que cal anar cap a la independència i a unes posteriors eleccions constituents, els editorials dels principals diaris barcelonins reclamen aquestes eleccions autonòmiques, fins i tot el sobiranista Ara, un dels mitjans amb més influència en el món independentista. A més a més, diversos dirigents tant del PDCat com d'ERC sí que diuen en privat que caldria anar a unes eleccions. Els únics que es mantenen ferms en contra d'una convocatòria son els cupaires, doncs per ells només hi ha la sortida del trencament amb Espanya. Així mateix, els colauistes també diuen no al 155 i a la DUI i reclamen una sortida negociada. El que més complicat ho té per ara és el PSC. Un grup d'alcaldes s'oposa al 155 i fins i tot Núria Parlon ha dimitit de l'executiva del PSOE de Pedro Sánchez en protesta pel suport dels socialistes espanyols a les mesures de Rajoy. Des del PSC s'aspira a que les mesures no acabin entrant en vigor perquè Puigdemont convoqui ell les eleccions. Miquel Iceta es va reunir en privat divendres al vespre amb el president, però no ha trascendit de què van parlar, doncs ambdues parts confirmen la reunió, però no expliquen res més.
Ciutadans i el PP català estan en plena sintonia amb l'acció empresa pel Govern de Rajoy, la qual cosa ja era d'esperar, doncs ja havien demanar duresa en contra de l'activitat "secessionista" de Puigdemont.
Les entitats
Un altre factor a tenir en compte en aquest tauler d'escacs és què pensen les entitats encapçalades per ANC i Òmnium, amb els seus presidents, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, a la presó per sedició. Ambdues són de l'opinió que no cal defallir. I són elles les que treuen els ciutadans quan cal. El passat dissabte van tornar a treure milers de catalans pel centre de Barcelona en un 11 Setembre bis, amb la cua d'autocars d'arreu de pobles i viles a passar una tarda a Barcelona "per la causa independentista". Als tradicionals crits d'independència s'hi afegien els crits contra l'aplicació del 155 i unes noies corejaven en castellà "Mariano Rajoy, que sepas que me voy", afegint-se, així, als càntics tradicionals de les manifestacions separatistes.
El que cal tenir en compte és si unes noves eleccions canviarà el mapa polític del parlament. O bé es tornarà a tenir una Catalunya partida en dues meitats, més o menys similars. Puigdemont té fins divendres per decidir-se. Serà al Parlament que el va escollir enlloc d'Artur Mas la seu on se sabrà, si no és abans, quin és el camí que ha escollit. Ell té l'última paraula.
