Europa no vol incerteses. Barcelona es queda sense la seu de l'EMA.

Encara que la capital catalana aspirava, amb un bon projecte, a ser la seu de l'Agència Europea del Medicament, la incentesa política d'una eventual independència, i el trencament del pacte de govern a l'Ajuntament han estat dos factors clau perquè els mandataris europeus deixessin Barcelona a la cuneta a la primera de canvi, la qual cosa sí que ha estat una relativa sorpresa. Espanya, Catalunya i Barcelona aspirava, si més no a ser finalista.

L'EMA, que ara encara està a Londres, ha de migrar de la capital britànica a conseqüència del Brexit. A primers d'estiu es va obrir la plica per veure quines ciutats es presentaven. Ràpidament, Barcelona es va postul·lar. La ciutat sempre ha estat disposada a ser una capital europea. La sortida de Gran Bretanya de la UE era la gran oportunitat per acollir l'agència euroea més important. Com a mínim són 900 llocs de treball d'alta qualificació, més tots els efectes indirectes.

Barcelona, a més, comptava amb que ja és una ciutat amb especial presència de laboratoris farmacèutics. Com Barcelona, altres ciutats europees van presentar la candidatura, entre elles Milà, Àmsterdam o Copenhague, que han quedat finalistes.

Però des de l'agost a avui han passat massa coses. El procés independentista no ha estat gens ben rebut per les instàncies comunitàries, sobretot la declaració unilateral d'independència. I menys després de les crítiques constants de Carles Puigdemont, qui ha atacat directament els màxims responsables europeus des de Brussel·les mateix.

Marxa de Londres

Si l'EMA busca una seu és perquè ha de marxar del Regne Unit. En el cas que Catalunya finalment aconseguís la independència, també hauria de deixar Barcelona al quedar la Catalunya sobirana fora de les institucions europees.

Un altre factor a tenir en compte ha estat que dels tres negociadors que van presentar la candidatura el passat més d'agost, dos d'ells avui ja no ocupen el càrrec polític. Només la ministra Dolorts Montserrat segueix. Toni Comín era el conseller de Sanitat i ara viu a Brussel·les, però està cessat del càrrec. De la mateixa manera, el tinent d'alcalde que va presentar la ciutat com a candidata, Jaume Collboni, ha deixat el càrrec la setmana passada després que Ada Colau decidís trencar el pacte de govern amb el PSC. Collboni ha estat convidat a l'acte per part de l'Ajuntament, però les institucions comunitàries no veuen amb bons ulls les incerteses.

Barcelona competia amb Àmsterdam, Atenes, Bonn, Bratislava, Brussel·les, Bucarest, Copenhaguen, Dublín, Helsinki, Lille, Milà, Porto, Sofia, Estocolm, Malta, Viena, Varsòvia i Zagreb. La gran quantitat de ciutats candidates revela la importància de ser la seu de l'EMA. Avui mateix, però, han renunciat Malta, Dublín i Zagreb.

La candidatura de Barcelona havia estat entre les preferides gràcies al potent sector farmacèutic i sanitari, així com l'oferiment de la icònica torre Glòries (abans coneguda com torre Agbar) dissenyada per Jean Nouvel.  Les bones connexions aèries, les escoles internacionals de la ciutat i la predisposició de l'actual plantilla per a desplaçar-se (un clima benigne i un ambient tolerant a la diversitat secual) havien de ser les claus de la candidatura. Però el Finantial Times ja va anunciar el passat 10 de novembre que Barcelona perdia. Com a resposta, les institucions, Govern i ajuntament, van assegurar que res no estava decidit fins el dia de la votació.

Malgrat tot, Barcelona es queda sense l'EMA.