L'euroordre ja no és vigent. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena –que instrueix la causa contra la Mesa del Parlament, el Govern i els Jordis- ha retirat les ordres europees de detenció dictades el passat 3 de novembre per l'Audiència Nacional contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.

En la resolució, el magistrat argumenta que desisteix de la col·laboració de la justícia belga perquè, després d'emetre les ordres per part de la jutgessa Carmen Lamela, s'ha definit que els fets que s'investiguen s'han dut a terme de manera concertada per part de tots els investigats i que, per tant, considera que tots han de formar part d'una unitat jurídica inseparable que s'ha d'instruir al Suprem.

És a dir, no vol que la Justícia belga decideixi sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers destituïts. En la resolució, a més, Llarena posa de manifest que tots ells han mostrat la intenció de retornar a Espanya amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electes ja que s'han presentat a les eleccions del 21D. En el cas de tornar a Catalunya, el magistrat els prendria declaració i podria prendre mesures cautelars, com la presó preventiva o bé eludible sota fiança.

El jutge belga s'havia de pronunciar el proper 14 de desembre sobre si els extraditava, després de les declaracions de tots ells el dilluns 4 de desembre.

El jutge Llarena va decretar que Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart segueixin en presó preventiva, mentre que va ordenar la llibertat sota fiança per la resta d'exconsellers: Carles Mundó, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Meritxell Borràs. La caixa de solidaritat de l'ANC i Òmnium van pagar els 100.000 euros per cap i dilluns mateix van tornar a les seves respectives cases i fins im tot Mundó ja va participar en el mitin d'inici de campanya.

Dels excarcerats, tots ells, excepte Borràs, formen part de les llistes d'Esquerra (Mundó, Romeva i Bassa) o de Junts per Catalunya (Rull i Turull).